12 de Novembre de 2010

  "Les partícles elementals" (1998 - Anagrama) és el títol d'un dels llibres d'un tal Houellebecq. Normalment, un es llegeix un llibre i després opina, pot opinar; si no l'ha llegit no pot opinar, aquesta és la teoria. El llibre en concret, no va d'això, no sé de què va. Segons la contraportada va de dos germans, l'un savi i tontet i l'altre més normalet. Però me'l vaig començar a llegir i van començar a  aparèixer personatges. Cada vegada més. Un munt de gent. A més a més, en Houllebecq, té la pretensió d'explicar l'època(l'època actual) on succeèixen els fets establint les pautes de conducta de la societat en general i el perquè de tot plegat. Fent un esforç es poden avançar vàries pàgines, però un cop un fa una pausa, ja no es recorda res del que s'ha llegit perquè hi ha tanta informació que cada cap l'ordenaria diferent. I el que és pitjor encara, ni tant sols es recorda que estava llegint tal llibre perquè tot ha quedat difuminat davant de qualsevol altre succés insignificant. Potser qui se'l acavi dirà que és molt bò però crec que l'escriptor en fa un gra massa. Ara que ho penso, potser el títol va d'això, que cada detallet té la seva importància gegantina enfront els fets però cadascú n'escolliria els seus propis i voler establir el que un pensa com a síntesi global per a tothom és passar-se d'espavilat. Faltaríen milers d'exemples més i faltarien milers d'excepcions més. I en tot cas, no és gens creíble. No m'ha  agradat, i no l'he acabat però opino que es millor no perdre més temps en aquestes partícles.

     Apa, pau i força.