13 d'Octubre de 2010

La Pili

   Montilla ja s'ha tret totalment la màscara, ja ha cremat totes les naus, ja no s'està per romanços ni jugades de carambola. El PSC té totalment asumit de que perdran les eleccions al parlament i ja només aspiren a conservar els incondicionals de sempre. I això que no estava a primra plana al costat d'en Zapatero quan rebía de valent a Madrid. Tot el públic esbroncant a Zapatro i encara hi ha gent que diu (inclós el rei i el príncep) que això no s'ha de fer, que és de mala educació. Que no s'ha d'esbroncar a un President el dia de la nació. Precisament és el dia més indicat trobo. I això que era a Madrid. Tal com estan les coses, ho arriven a fer a Catalunya i els mossos hauríen d'haver protegit a l'exèrcit. Això és el que pasa quan menteixes a tothom, que la gent s'en adona. Ja no penso escriure res més de Zapatero, només se m'ocorreixen insults. D'en Mas crec que ja n'he dit prou també, així que ha arrivat el moment de deixar-se de tonteries i ser positiu. S'acava el peix al mon. S'acaven els recursos, canvi climàtic, hiperpoblació. Només es pot votar a qui pensi en gobal, en el planeta, en la gent del mon siguin catalans o espanyols o europeus o xinesos o d'on sigui o més simplement en els nostres fills i els fills dels nostres fills, perquè més enllà, més lluny, això només o arregla Sigourney Weaver en la ficció.

  Quin govern que tenim... Deprés d'anar regalant diners per arreglar la crisi, ara s'adonen de que s'els han gastat, em recorda un capítol de Bob esponja. Però què es pensa Zapatero? Que fa gràcia perquè s'asembla al Mr.Bean i diu que és del Barça?

   Una  altra: Van els protaurins i ara aconsegueixen que els toros pasin a dependre del ministeri de cultura. Si això és cultura, tot ho és.

     Apa, pau i força.