11 de Setembre de 2010

La nit de l'oracle, la disfressa d'escriptor

   Aquesta és una de les novel·les(2004) del famós escriptor i cineasta Paul Auster(1947 New Jersey) que està a punt de publicar la seva última obra Sunset Park. Com que havia fet net dels llibres que m'interessaven, vaig demanar que me'n recomanessin un i em van portar aquest, La nit de l'oracle. La novel·la va sobre un escriptor que ha perdut la memòria com si fos el propi Auster el protagonista i el punt de partida semblava interessant però no puc opinar més. Com que no tenia cap punt de llibre a mà i vaig tancar-lo sense cap més interès, no sé per quina plana anava. Quan un llibre se't fa feixuc, no cal acabar-lo, no cal seguir llegint quelcom que no et proporciona res estimulant. Potser hi ha gent a qui li hagi agradat molt la seva lectura però jo trobo que s'embolica innecesàriament només per donar més detalls intranscendents i sense cap credibilitat; això és el pitjor que té. Tota l'estona fa la impressió de que s'ha inventat una història i li busca raons per fer-la existir quan en realitat defuig el tema a desenvolupar. És com si algú volgués explicar-te quelcom amb la condició de que la narració duri un temps determinat(llarg). En Pla ja ho deia, -qui llegeixi novel·les passats els quaranta, és un pocasolta. -Son ganes de perdre el temps. Després de escriure això, he considerat que potser m'havia d'informar sobre l'escriptor en qüestió i he cercat frases seves a la Wikiquote i em quedo amb aquesta: -Quan acabo un llibre, mai em sento massa satisfet. -Si serà dellonsis el tio.

    Apa, pau i força.