29 d'Agost de 2010

    Recordo que al supermercat del Lloret de Mar podia trobar-hi paté de cérvol i simplement amb pa i una cervesa gaudia d'un bon esmorzar sota l'ombra d'un pi. Ara, finals d'agost i setembre, estem en plena època de zel del cérvol. Veure'n un de petit fa gràcia, és indissociable amb el record del títol de la pel·lícula. Però els mascles grans, en aquesta època, és quan tenen les banyes més grans i només es dediquen a lluitar entre ells per poder muntar les femelles, per tant son d'allò més perillosos tot i ser absolutament vegetarians. Un dels accidents més terrorífics el va veure la núvia des de dalt; expert ell en bicicleta de muntanya. Després del casament, van voler fer una aventureta en bicicleta per Navarra i volent ensenyar-li a ella que per aquella pendent es podia baixar a sense frens perquè abaix hi havia una esplanada, va inclinar-se endavant per agafar més velocitat muntanya avall sense sospitar que abaix l'esperava un cérvol mascle que el deuria confondre amb un rival amb banyes disposat a embestir-lo. El xoc va ser brutal, esfereïdor, mortal. El pobre noi rebentat pel mig. Ella va passar-se tres dies més tremolant de nervis i del horror al refugi. Si algú vol anar-hi, s'organitzen excursions en grup a Quinto del Real o Irati per poder sentir-los en el que s'anomena la berrea; que és quan criden tot dient -vaig molt cremat!

   Apa, pau i força.