19 de Juny de 2010

    La història del senyor Sommer de Patrick Suskind, és d'aquells llibres que no costen de tornar a llegir de tant en tant. Et transporta ràpidament a un altre mon, ple d'arbres altíssims, amb un llac, un parell de poblets i la regressió a la infantessa. El senyor Sommer sempre va vestit igual, botes, pantalons curts, motxilleta i bastó llarg. Sempre, durant tot l'any. De lluny ja saps qui és, la seva silueta és inconfusible. I podria dir més però potser voleu llegir-vos la història.

    Recordo una dona gran, a Cervera o al barri de Sarrià de Barcelona, que vivia sola, que sempre vestia igual, amb un vestit blau de topets i coll blanc. També portava sempre bastó i perruca de cabell blanc. Segons ella era perquè si algun dia caigués, algú segurament la reconeixeria fins i tot de lluny i la podria ajudar. Desgraciadament no va caure mai. Ai, perdó, volia dir afortunadament no va caure mai.

   Apa, Pau i força.