27 de Juny de 2010

La disfressa de motard

   Ideal quedar ben d'hora per fer una sortideta motarra. Com que es va ben preparat amb la "xupa" de cuir, el casc, "braga" o mocador al coll i guants com a mínim, a les dotze del migdia no pots parar perquè et moriries de calor. Igualment, pareu a la una a algun poblet de l'Empordà per fer la clareta. Si veus a quatre o cinc tios vestits de cuirs de colors prenent-se una gerra de cervesa al costat de les motos impressionants carregades fins al cap de munt i amb matrícules grogues petitetes, no cal que els diguis res, no els veuràs mai més. En canvi, si te'ls creues per una carretera transversal i et fan llums, més val que deixis anar gas, potser més endavant et trobis una sorpresa. Si simplement et fan un gest traient la mà per sota el manillar, pots sentir-te orgullós, t'han pres per un esperit lliure com ells i et saluden com beneint-te. Un esperit lliure amb el cul quadrat i les cames eixarrancades. Finalment, al arribar de nou a casa, més tard del previst perquè us heu perdut diverses vegades sense que això fos important per tal de fer més kilòmetres, la dona et veu d'una altra manera. No com un mascle salvatge orgullós i feliç, sinó com un barrut que l'ha deixada sola amb els nens a la piscina del club i no ha pogut quedar amb les amigues per anar al cinema a veure el Dorian Grey sortit del llibre.

    Apa, pau i força.