21 de Juny de 2010

   Ser de l'Universitari d'hoquei és un orgull. Ja fa temps que hauria d'haver escrit aquestes ratlles, però más vale tarde que nunca. Bé, amb això està dit tot com si diguéssim, perquè a qui s'escauen aquestes paraules, de fet ja ho saben i el tema és un altre. I com l'universitari també hi ha altres equips i altres persones i tal, el tema és un altre i si no, m'abones la diferència. Porter d'hoquei. El porter és un pringat. Jo, era un pringat. Pringues perquè vols però la bossa del porter d'hoquei només la superen submarinistes i porten carret alguns. Comencem: patins, mitjons, més mitjons, calçotets, cuquillera, suspensori, calça curta, stick, guants fins, guants gegants de porter, les guardes, les genolleres, colzeres, peto, casc amb reixa, samarretes per sobre i per sota, tovallola i sabó. I segur que em deixo quelcom perquè sempre em deixava les xancletes o el que fos. Un cop ja t'ho has posat tot que surt l'últim juntament amb l'altre porter, et sents invencible i t'ho passes d'allò més entretingut; com un samurai amb rodes. Però que et robin la bossa del bagul del cotxe per segona vegada penses que ja tens una edat per deixar l'hoquei. Perquè l'universitari, ja fa temps, anys, que hauria de jugar la lliga de veterans, no la regular. Una forta abraçada a totes les cabres.

   Apa, pau i força.