09 de Setembre de 2010

I ara contra les bicicletes

    Com que hi ha crisi, l'Ajuntament de Barcelona, (com tots els ajuntaments) ja no tenen la important font d'ingressos que son els permisos per obra nova així que ara la Guàrdia Urbana té l'encàrrec de multar sobretot a motos mal aparcades en voreres i a ciclistes que incompleixin les normes de circulació. Està prohibit circular en bicicleta per voreres que no facin més de quatre metres d'ample, així que la majoria de voreres queden absolutament descartades, el que implica haver d'anar sempre per l'asfalt o carrils bici. El cas és que no tots els carrers tenen carril bici i això suposa un perill per als ciclistes. Una bicicleta no té el mateix reprís que un cotxe o una moto i això, a la pràctica, es tradueix en intentar sempre aprofitar l'inèrcia de les pedalades fetes per no cansar-se esgotadorament. Anar en bicicleta hauria de ser un privilegi per als ciutadans i no un conflicte. Igualment, anant per els carrils destinats a cotxes o motos, sempre tens algú darrera que vol anar més ràpid perquè té motor (i contamina menys), així que si pots, el deixes passar per afavorir a tothom; però si per anar per on toca has d'anar per un carrer que fa més pujada i/o té més trànsit, la cosa es complica. Prohibir que les bicicletes vagin en direcció contrària, passin semàfors en vermell o circulin per les voreres pot semblar molt civilitzat però és tot el contrari perquè obliga als ciclistes a fer circular més lents a cotxes particulars, taxis, motos, autobusos i camionetes. El cas és que Barcelona no és plana i això dificulta molt la tranquil·litat i la seguretat del ciclista l veure's sempre immers en el caos circulatori afegint-hi més destorb. Si algú va per la vorera en bicicleta a pas tranquil, no molesta a ningú i facilita la circulació sense contaminar, així que es converteix en model de persona cívica però l'ajuntament no ho veu així. Primer es gasten els diners en bicicletes bicing i fent alguns carrils(insuficients) i després s'ho carreguen perquè algú que té cotxe, un dia anava caminant i un ciclista despistat li va donar un ensurt. Al final, la gent som els mateixos; conductors, ciclistes o vianants. Millor despistat en bicicleta que en cotxe.

   Apa, pau i força.