09 de Desembre del 2009

De color de rosa

   Si veus a algú pel carrer amb la samarreta aquesta rosa del Barça, crida força l'atenció, la trobo molt cridanera, massa. Jo no me la posaria, prefereixo la de tota la vida, la blaugrana; i posats a especificar, la del centenari sí que era maca. Però és que ja se sap, sobre gustos, ja s'ha escrit molt.

   Apa, pau i força

17 de Juny del 2010

Suïsa España La disfressa de futbolista

   Tant de lliga, tant de futbol, tantes pilotes, camps, publicitats, prensa. Molts cops llegir un diari esportiu resulta més entretingut i doa menys mals de caps que un diari normal; sobretot si un és del Barça. I ja possats, doncs juguem a futbol. En teoria fàcil, només necessitem una pilota i fer-la servir amb els peus. Per fer-ho bé, quedem amb més gent. En principi, a una certa edat i per altres raons descartem el futbol gran. Al fubol sala només es necesiten 10 jugadors. Llogar una pista a l'hora que tothom li vai bé(que no estigui ocupada per les lliguetes) Sabatilles esportives, de futbol específicament, amb tacos si és gespa artificial o llises si és pabelló. Samarreta, calça curta, espinilleres(no per anar fort, sinó per no rebre). I fer els equips, 5 per banda. Normalment dos persones farien de capità per escollir els jugadors per tal...

Continuar llegint...

18 de Juny del 2010

Mundial Sudàfrica 2010

   La roja, la albiceleste, la canarinha, les bleus, la selecció orange. Estats Units porta una ratlla diagonal que no sé que hi pinta. Alemanya va sempre de blanc (?) Itàlia també de blau. Camerun, samarreta verda, pantaló vermell i mitjons grocs. Costa d'Ivori, Hondures, Paraguai i d'altres ves a saber com van. Podrien portar cada país la seva bandera al mig de la samarreta. NOOOO!!! Que si perdessin, més d'un renegaria dels seus colors i això no està ben vist. Almenys, al mundial, la publicitat a la samarreta no és tant evident com als equips professional. I parlant de samarretes i publicitat, uns quant xinesos van vestits amb la samarreta de Corea del Nord per animar precisament a Corea del Nord. Llàstima que siguin actors pagats, per Corea del Nord naturalment.

   I els pobres nord-coreans sense saber-ho, ni...

Continuar llegint...

18 de Juny del 2010

Sandro Rosell i Nike

   Es veu que el tresorer del Barça serà una dona. En principi no hi tinc res en contra, ni molt menys. I tampoc res a favor, simplement perquè no la conec ni tant sols em vull preocupar de cercar el seu nom a Internet per escriure-ho aquí, ja me'n faré un fart de llegir-ne coses a l'Sport o al Mundo Deportivo, o no! Potser no donarà la nota amb vestits que cridin l'atenció com el senyor Sala i Martin i tampoc en sentirem a parlar. Ho deixo aquí. Durant la temporada sempre hi ha algun ensurt i llavors es dissimula parlant d'altres temes (El Madrid ho fa molt bé això). Esperem que de la gestió de la tresoreria i la del president Rosell no se'n senti a parlar gens ni mica, això voldrà dir que tot rutlla de meravella, inclòs les relacions entre Nike i Unicef.

   Apa, pau i força.

18 de Juny del 2010

Disfressa de periquito

   Pot quedar molt bé si la mare es dedica a decorar unes ales amb traça i carinyu. Un bec al passamuntanyes i un simulacre de gàbia feta amb filferro prou gran per poder ficar-hi mig cos i amb forats amples als costats per poder treure els braços. Si el nen no té periquitos a casa , no li farà gràcia, millor pensar en una altre cosa. Això que és una bèstia que qui més qui menys n'ha tingut. El periquito, l'animal, demana poques atencions, el mill, l'aigua i netejar la gàbia de tant en tant. A mi m'agrada sentir-los fent xivarri, esverats ves a saber perquè, jo no els...

Continuar llegint...

20 de Juny del 2010

Nous colors a segona divisió

    La última jornada de futbol de segona divisió va ser talment rara, vibrant, divertida i apoteòsica tot i no sentir els colors de cap dels equips(33 gols en total). Però donades les circumstàncies, em vaig quedar a la feina, encara que ja havia acabat el que havia de fer, per escoltar e desenllaç final del partit del Girona amb el Múrcia. Va ser una jornada rara perquè hi havia diverses possibilitats, sobretot al final de la taula classificatòria, per veure qui no perdia la categoria i Girona i Múrcia hi estaven implicats directament. A dalt, Real Sociedad, Hèrcules i Levante obtenen el premi de pujar a primera. El Betis es...

Continuar llegint...

22 de Juny del 2010

La disfressa de cagat

   Ja s'acaba el temps per entregar la declaració. Tota la vida pagant impostos. Sempre. I si Catalunya fos independent igual. Les coses, son del color depèn del vidre que t'ho miris. A vegades el vidre és negre. I d'altres vermell et diran. Sí, Espanya ha guanyat a Honduras. Si tot això és el que em poden oferir a canvi és per avorrir el futbol. I mira que no em perdo un partit del Barça. Ara vendran el Yaya Touré per posar el Cesc. Clar que és una mica més car però ja se sap, el barça és d'UNICEF i anem regalant, ja va passar l'any passat. Es que el Cesc és català i el contarem com un altre més de la cantera. Bé, a veure si al final entre tots aconsegueixen ensenyar-li alguna cosa de català al Messi.

   Apa, pau i...

Continuar llegint...

24 de Juny del 2010

PICAXU blau grana

   L'única bèstia reconeixible en l'univers Pokemon apart del protagonista entrenador és en Picaxu, una espècie de ratolí groc amb cua de llamp. I potser els Jessi i James. El Team Rocket s'enlaire de nou. Dels Pokemons no ens en deslliurarem mai. Afortunadament, després de quinze anys ja no estan de moda però ja formen part de l'imaginari infantil mundial. Els pares, tot i haver de repetir l'època Pokemon segons la quantitat de fills que es tingui, no en sabem els noms dels centenars(493) de personatges dibuixats per Satoshi Tajiri, ni la trama de la serie. Els Pokemons son i d'aquí ve el seu nom, monstres de butxaca (Pocket Monster) ja que esta dintre d'una bola i es poden transportar a la butxaca de l'entrenador de pokemons. L'èxit inicial de la cosa, es veu que va ser perquè en el joc de les consoles portàtils, els nens poden intercanviar-se personatges i aconseguir-ne...

Continuar llegint...

26 de Juny del 2010

La roja una enganyifa

   La gent del públic portava la samarreta vermella. Tots. Tots els afeccionats portaven la samarreta vermella, tant els d'Espanya com els de Xile. Només es diferenciaven per les pintures de guerra. Els uns rojo i gualda i els altres vermell i blau amb l'estrelleta blanca. L'equip d'Espanya, de fet, ni tant sols anaven de vermell, era Xile que anava de vermell, Espanya anava de blau amb els pantalons blancs. Villa ha marcat primer...

Continuar llegint...

30 de Juny del 2010

Una revetlla espanyola

   La revetlla, normalment, es celebra la nit anterior a la festivitat. Així va ser per Sant Joan com cada any. El dia 24 de Juny és festiu i pel 23 a la nit, per la revetlla, es tiren els petards. La tradició diu que també es poden tirar per Sant Pere-Sant Pau (29 de Juny) i també per Sant Jaume, a final de Juliol. Com que el dia 29 de Juny, no és festiu sinó laborable, doncs la tradició de tirar petards la revetlla de Sant Pere-Sant Pau s'ha perdut moltíssim. Jo, que em dic Pau, ni tan sol vaig pensar-hi. Ahir, 29-06-2010 jugava la selecció espanyola de futbol i sí que vaig recordar que...

Continuar llegint...