e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

03 d'Octubre de 2010

Fora de joc

    

    En  l'època que els romans creien haver conquerit Britania. Dos germans, braus guerrers d'una nombrosa tribu de silurs aposentada en les esplanades del nord de Monmouthshire, van anar a veure al seu pare, el cap Eoghan, per preguntar-li qui dels dos s'havia guanyat el dret d'endur-se més síndria fermentada del rebost. Com que el nombre no era parell i algunes eren més grans que altres, no es posaven d'acord. Cap dels dos germans volia cedir perquè era el millor, per no dir l'únic, premi que podien oferir als seus homes desprès de la batalla. El pare, el cap  Eoghan, va dir que com la cabana del rebost estava més o menys a igual distància de les barraques de cada germà, podien endur-se tantes síndries com volguessin només amb l'ajut de 10 guerrers i només fins que el bard toqués el corn. Aixó quan ja faltava ben poc perquè es pongués el sol i el bard tocaria el corn com cada dia senyal que tota els nens havien de tornar al poblat. Ràpidament els dos germans van cridar als seus 10 millors homes i van córrer cap al turonet del rebost a emportar-se tota la síndria fermentada que poguessin. Al arribar a la cabana-rebost tots de cop, com que estava feta de troncs i branques, les parets no van resistir les empentes i la baralla que van muntar els guerrers intentant agafar les síndries més grans. Al veure la desfeta, el cap es va emprenyar dient que eren uns imbècils, que allà hi guardaven el gra per tot l'hivern i que tornessin totes les síndries i pobre del qui no fes cas perquè el cap Eoghan, era el més bèstia, fort i cruel de tots els silurs. Ja de matinada, després de treballar-hi tota la nit, van aconseguir finalitzar la construcció d'una nova cabana. A l'endemà, els dos germans van tornar a preguntar si podien endur-se les síndries, però el cap Eoghan, que encara es mostrava enfadat, va dir que de moment no però que tornessin poc abans de la posta de sol que ja els hi diria quelcom. El cap sabia que no podia deixar als sus homes sense l'alcohol de la síndria fermentada perquè havien lluitat i guanyat la última batalla perdent masses amics que hi havien mort i com que la guerra no estava ni molt menys decidida, els ànims de la tropa era una mica magre; ja que estaven mancats de menjar abundant i lluny de les famílies. Havia prohibit a tothom apropar-se al rebost i havia manat a dos guerrers fer-hi guàrdia. Una mica abans de la posta de sol es dirigí ell mateix a la nova cabana-rebost i va comprovar que en realitat quedaven menys síndries de les que suposava i si els deia que s'enduguessin totes les que poguessin aviat s'acabarien, així que va manar omplir només un sac de síndries i davant dels dos germans, que estaven secundats cadascun pels mateixos 10 guerrers del dia anterior, va buidar el sac de les síndries fent-les rodolar turó avall per la gespa. I va dir -avui només hi haurà aquestes síndries, agafeu-les i ... Ja ningú l'escoltava, tots els guerrers, fins i tot els que s'ho miràven de més lluny, van sortir a la carrera ja espases en mà per partir les síndries. Alló també va ser una batalla campal. El cap es va posar les mans al cap i es va partir de riure veient com els seus homes s'estomcaven entre ells fins que un dels guerrers va clavar-li l'espasa a un de l'altre grupet. El cap Eoghan va llençar a l'assassí als fossar dels gossos ell mateix i va fer tirar al riu tots els troços de síndria que quedaven escampats pel prat. A l'endemà no va haver-hi síndria perquè en Eoghan va enviar a un dels dos grups a fer un atac a les fortificacions romanes properes. però quan uns dies més tard van tornar amb algunes cuirasses, espases i cascs de romans com a trofeus va dir que a la nit hi hauria repartiment de síndria fermentada(això volia dir llençar-ne un sac turonet avall). Però va establir dues condicions, la primera només els dos germans amb 10 guerrers cadascú podrien recollir síndries del prat i segona condició, sense espases. El resultat va ser desastrós per un dels grups, els van estomacar de valent amb pals i pedres i es van quedar sense ni una síndria fermentada. El cap no podia permetre que el seu propi exèrcit es reduís en 10 homes menys cada vegada, així que a l'endemà, tot comprovant que cada cop hi hvia menys síndries, va prohibir pedres, pals, i cap tipus d'arma o acció massa violenta que pogués ferir extremadament a algun dels seus homes. La majoria de síndries van quedar esclafades sot el pes de qui havia a conseguit atraparla i vàries persones més a sobre. Així que la resta de tropa es va quedar sense síndria i ben empipats perquè sota la muntanya de gent també apareixíen ferits greus. Al dia següent, el cap i els dos equips, van decidir que ningú menjaria síndria fins que s'hagués acabat el repartiment i totes les síndries del sac buidat turonet avall, estiguessin a una o altra barraca. I a més a més, el cap les va anar llençant una a una; fins que un equip no havia aconsegit entrar la bola de síndria per la seva cabana, no llençava la següent. Les síndries es van acabar finalment però un dels germans, va comentar que si els 10  jugadors i ell que intentava impedir que entresssin les síndries per la porta, no s'haguéssin distribuit en un 1-5-4-1 ben clar sense extrems sinó en un 1-4-3-3 més ofensiu, segurament no hauríen empatat. I que la xilena de la última jugada entrant per l'escaire va ser un potra bestial però reconeixia que els baixets la tocàven millor.

 

     Apa, pau i força.

   

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1091
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR