10 de Setembre de 2010

  La camisa d'un sol color amb l'escut de la colla, la faixa, el mocador i pantalons blancs. Curiosament, l'onze de setembre, Diada de Catalunya, no és cap data Castellera de les més assenyalades, tot i que la majoria de colles sí que actuaran a les seves pròpies ciutats o faran tallers castellers. Una de les coses que més orgull em dona de ser català, a part de la terra, la llengua i el pa amb tomàquet, son els castellers. Poques coses poden fer vibrar i posar la pell de gallina com un castell dels importants, amb totes les colles fent pinya i a punt de ser coronat per l'enxaneta, amb la plaça plena a vessar. No cal pertànyer a una colla per sentir-s'en orgullós, ni tant sols ser català. Naturalment que per tradició, els catalans sabem més o menys del que es tracta i qui més qui menys n'ha vist en directe o ha fet pinya algun cop. Recordo que de vacances, la primera nit a Lisboa, em van portar a veure flamenc, un tal "El Pulga", amic dels meus amics i a l'endemà, a la plaça Dom PedroIV, al bell mig de Lisboa, el primer que vaig veure va ser tot de gent ballant sardanes, estaven invitats precisament per promocionar la cultura catalana i van aprofitar molts parents per també anar-hi tots en autocars. Llavors, una colla de Lleida, van començar a construir un castell però s'havia d'anar explicant a la gent que fessin pinya perquè no sabien què passava. Naturalment tots els familiars i amics es van afegir però la pinya resultava ser més aviat escassa i jo no ho vaig dubtar ni un moment tot i que la meva intenció no era pas la de quedar-me a veure catalans el primer dia de vacances a l'estranger; però va resultar molt emocionant per tothom i la gent s'ho va prendre molt seriosament. Més que un espectacle va ser un acte conjunt fet per persones unides en una sola intenció. El castell va ser un èxit i crec recordar un 5 de 7 i un 4 de 7 amb agulla. Els castells, més que de Catalunya, son de les persones que estimen els castells, encara que sigui la primera vegada que ho veuen. Arreu del mon es formen colles castelleres intentant castells cada cop més complicats però la frase de moda dels anti-catalanistes espanyols és -Esto és más peligroso que los toros!

    Apa, pau i força.