09 de Juliol de 2010

   Hi ha llocs a la ciutat, a les ciutats, que sense ningú preveure-ho, esdevenen gairebé mausoleus. Espais enormes habitats únicament per uns pocs habituals. Les estructures, les parets, els passadissos, les pròpies instal-lacions en sí es van deteriorant amb el temps sense que els pocs ingressos que generin les activitats paral·leles que s'hi proposen siguin suficients per al seu manteniment i rehabilitació. Els fanàtics de la bicicleta, son un mon apart, vesteixen cenyits, amb sabates estranyes, cascs foradats i guants sense dits. Tenen el seu propi codi, les seves pròpies normes i pel que jo sé, son bona gent. Res a veure amb el ciclisme del Tour de France que a veure quan tardaran en aquesta edició a sortir els draps bruts de cada any. Em consta que al velòdrom hi han bons professionals i una pedrera que puja amb força, llàstima que no se'n faci prou ressò. A finals de Juliol hi haurà la final del campionat d'Espanya en pista per cadets però perquè a on s'havia de fer, al velòdrom de Saragossa, encara no hauran acabat les obres.

   Apa, pau i força.