24 d'Agost de 2010

El pitjor del mon

   Llegir que els 33 miners sepultats en una mina xilena estan vius encara després de 17 dies provoca angoixa. Realment només el poble xilè llastimosament habituat a catàstrofes dins la pobresa o altres miners poden percebre la magnitud de la tragèdia. Estan enterrats 700 metres sota terra atrapats a un minúscul "refugi" i els experts calculen que tardaran uns 3 mesos per poder rescatar-los. L'accés habitual era una sola galeria en espiral que es va esfondrar deixant els miners atrapats. Els primers intents de rescat van provocar un altre esfondrament i per això les esperances son tant magres. Només cal imaginar-se que les mines xilenes son com un llarg túnel direcció a l'infern i que els pobres diables hi baixaven cada dia per una misèria. Cuatro va re-emetre el programa "21 dias" a on Samanta Villar intenta conviure amb una dona minera d'una mina colombiana(Morococala) transmetent perfectament la sensació de que aquella gent, se la juga cada dia. Son d'aquelles notícies que et fan sentir una mala persona pel simple fet de no colaborar activament en una ONG, la que sigui. I si ens volem escusar dient que des de aquí no podem fer res per Xile, sí que ho podem fer per Catalunya per exemple però mai quedar-se espatarrat al sofà. Si menys no sentir que hem de ser més tolerants amb les foteses de la gent que ens envolta i absolutaent intolerants amb la barra i l'expresa incompetència política.

   Apa, pau i força.