07 de Novembre de 2010

El papa, el papa, el papa, el papa, el papa

    Doncs sí ja ha vingut el papa de Roma a Barcelona i tots els freakis católics contents com si el Barça hagués guanyat tots els títols. Diuen que ho han vist més de 150 milions de persones a tot el mon. Ha sigut una pasada, el papa es va saltar el protocol i va sortir al balcó a saludar, cunyàaaaaaaaa. No acavo d'entendre quina és la gràcia de esperar un munt d'hores per veure pasar durant uns segons a algú que saluda. Suposo que la teoria és que el papa es trobi ben rebut i que pensi que sí que hi ha gent que vol que hi hagi algú a l'esglèsia que mani; per Barcelona, en carrerets per on no pasarà mai de la vida en Beneit XVI, un munt de balcons han penjat banderes del Vaticà. Al final s'ha passejat amb el papamòbil i h fet una misa. No ha ballat, no ha cantat, no ha recitat cap poema ni ha fet cap volterella, una enganyifa. Almenys, era gratuit, en teoria; no sé que m'ha costat com a contribuient aquesta posada en escena blanqui-groga. Només ho comento perqué ja fa dies que ens estan donant la tabarra amb això del papa i els noticiaris en van plens però per mi es podia haver quedat a Santiago de Compostela i ni m'en hauria adonat.

PD Finalment la visita del papa ha quedat en segon terme davant de la presentació al mon de la Sagrada Família, una autèntica meravella que no hauria necesitat d'una posada en escena tan exagerada.

    Apa, pau i força.