24 de Gener de 2011

     Hi ha molta gent que escolta per la ràdio el partit de futbol que fan per la tele. El motiu principal és que als comentaristes de la televisió s'els veu el llautó catalanofòbic antibarça i maridista ja a les primeres jugades. Tal com juga el Barça ara, amb aquests nivell d'excel.lència tan elevat, cada cop ho tenen més complicat aqquests comentaristes per deixar-se anar i molts cops s'han de mossegar la llengua. Però la retransmisió per la ràdio, escolar el partit sense veure'l, és una ximpleria només per a fanàtics futbolers(entre els que m'incloc). ës impossible saber què està passant en una jugada. Sí, que un la pasa a l'altre (òn éren exactament, ràpidament, toc suau, com, a l'espai, al peu, bé, justeta, arriscant en excés, amb la pressió d'algú o varis, fintant, donant-li efecte, alta, baixa, d'esperó, de puntera. Si aquest la torna i com i si l'altre li torna a tornar i se la van passant vàries vegades triangulant amb un altre i de cop i volta en Messi en fa una de les seves i Oh! Déu meu! Ningú s'ho esperava! Per on ha passat! Quina maravella de jugada que veurem repetida milers de vegades i bla, bla, bla.

   Apa, pau i força.