22 de Juny de 2010

  Ja som  a l'estiu. Anar en bicicleta per Barcelona, si la bicicleta és la pròpia, de tant en tant està bé com a distracció diumengil. Els guants de dits tallats, el culot ben arrapat, la samarreta de ciclista amb butxaques a l'espatlla i cremallereta al coll. El colors, ràpidament assolèixen el ridícul si no es vigila. El calçat ha de ser esportiu, de dimensions no exagerades i el mitjó curt. El casc de bicicleta és específic. Específicament ridícul. Amb el bicing o la modalitat bicicleta com a mitjà de transport públic, la disfressa és diferent. No sembla que hagi de ser una disfressa, però hi ha prou gent que també porta el casc. Els guants, son molt pràctics i per comoditat cal no portar pantalons, o jaquetes massa amples. Anar amb faldilla és poc recomanable. A part dels casc, hi ha gent que també porta el sillín a la mà. Aquests son experts creuen. S'han comprat la bicicleta exclusivament per desplaçar-se per la ciutat i quan hi munten es penjen el cadenat fent de penjoll.  potser portin aquelles anelles per lligar el camal del pantaló o es fiquin el camal dret per dintre el mitjó. Els que conec que opten pel bicing, diuen que està bé, jo no ho he provat mai, ja tinc la meva bici.

   Apa, pau i força.