15 de Juny del 2010

Crisis, quina crisis?

  I el vestit per el festival del cole del nen és car. Sí i tant que és car, tot es car. Es tant car que l'any que ve potser ja no ho podrem pagar. Però és que cobrem poc per pagar-ho tot. El lloguer o l'hipoteca, els impostos, la llum, l'aigua, el gas, el menjar, els transports, el dentista i altres coses que sense ser imprescindibles, també s'han de pagar com el telefon, la TDT, la roba. I més coses que es poden considerar més o menys imprescindibles. Un títol prou escaient per definir el que ha passat sempre. Que hi ha crisis? Sí, tothom ho diu. Que vol dir crisis? Que falten peles? Doncs gairebé sempre hem estat en crisis. Tota la vida tota la humanitat.

Tota? No tota no. Els que tenen calers no. Els que es gasten els dels altres no. Els que els administren malament i es queden sense, ho fan perquè poden.

Falten diners al govern. Que en podem donar...

Continuar llegint...

20 de Juny del 2010

L'uniforme okupa

  Deixa't d'hòsties, els okupes van com volen. Jo n'he vist sense rastes i ben nets. Sense piercings i que no fumen(al tabac em refereixo) perquè el tabac pot matar, als paquets ho posa. -Fumar puede matar-. I perquè ho escric en castellà? Doncs perquè sempre que he comprat tabac ho he llegit en castellà. Suposo que deu ser casualitat. Que curiós no? És d'aquelles coses que et fa pensar que la vida és meravellosa, màgica ,com de conte de fades. A mi, el paquet de tabac sempre em toca en castellà, mai en català. És com si una bruixa m'hagués fet un conjur.  -Si mueres de...

Continuar llegint...

21 de Juny del 2010

Prohibir el burka

Anar amb la cara tapada fa por a la gent. Ja ha passat el fred i els fulards de moda no han durat gaire. La gent vol anar traquilament pel carrer, sense tèmer aquell que entra a la farmàcia amb el casc posat. O d'aquells que  porten un cucurutxo de nazareno rere un negre. O d'aquells que porten vascs amb xapela i cara tapada amb mocador. O d'aquells que entren al banc o a la caixa UNNIM amb una mitja al cap. O d'aquella colla de brètols amb gorres de coloraines, ulleres fosques i el cap baix. En realitat quina cara té l'home aquell que sempre porta ulleres estiu o hivern i llarga barba i abric; mai diu res, no fa...

Continuar llegint...

22 de Juny del 2010

El mosquit tigre és un dallonsis

  Jo no soc d'insultar, i menys als animals però el mosquit tigre no em dona bon feeling. Ja comença l'època i s'ha d'estar a l'aguait. Una cosa és que te'n vagis a l'Àfrica o a Àsia o al camp però que a Barcelona hagis d'estar pendent d'una bèstia que ataca els nens i els hi fa mal és com per queixar-se a algú. Això potser s'arregli quan algú en tregui profit, els exterminadors de plagues professionals. Rectifico. Els exterminadors professionals de plagues. Aquesta gent cobra crec que uns dos-cents euros per netejar-te la casa d'escarbats. No és una crítica, jo no hi entenc ni...

Continuar llegint...

22 de Juny del 2010

La disfressa de cagat

   Ja s'acaba el temps per entregar la declaració. Tota la vida pagant impostos. Sempre. I si Catalunya fos independent igual. Les coses, son del color depèn del vidre que t'ho miris. A vegades el vidre és negre. I d'altres vermell et diran. Sí, Espanya ha guanyat a Honduras. Si tot això és el que em poden oferir a canvi és per avorrir el futbol. I mira que no em perdo un partit del Barça. Ara vendran el Yaya Touré per posar el Cesc. Clar que és una mica més car però ja se sap, el barça és d'UNICEF i anem regalant, ja va passar l'any passat. Es que el Cesc és català i el contarem com un altre més de la cantera. Bé, a veure si al final entre tots aconsegueixen ensenyar-li alguna cosa de català al Messi.

   Apa, pau i...

Continuar llegint...

26 de Juny del 2010

La roja una enganyifa

   La gent del públic portava la samarreta vermella. Tots. Tots els afeccionats portaven la samarreta vermella, tant els d'Espanya com els de Xile. Només es diferenciaven per les pintures de guerra. Els uns rojo i gualda i els altres vermell i blau amb l'estrelleta blanca. L'equip d'Espanya, de fet, ni tant sols anaven de vermell, era Xile que anava de vermell, Espanya anava de blau amb els pantalons blancs. Villa ha marcat primer...

Continuar llegint...

26 de Juny del 2010

Toros sí toros no

 La disfressa de torero és bestial. Jo no m'atreviria a sortir davant de no sé quantes mil persones fumant puros amb aquesta fila i carregant a l'esquerra. "El traje de luces!". El barret de torero no té tampoc competidor possible. I la capa a la mà, de color fúcsia ben llampant. Toros sí, maltractament animal no. Toros sí, assassinat animal no. Val que és un art; i què? Toreros sí, matadors de toros no. I dic toreros sí, no com a obligació però que si posem pel cas algú decidís que vol seguir una antiga tradició, aprendre l'art de la tauromàquia i convertir-se en torero...

Continuar llegint...

28 de Juny del 2010

Transportistes de mudances.

  Amb pantalons de butxaques laterals, guants, samarreta de l'empresa i potser gorra també de l'empresa van tots igualets. Dos, tres o quatre homes, o cinc o sis, depen del que contractis, o simplement el conductor del camió. Llavors et toca ajudar, naturalment però si ho deixes tot en mans d'aquests especialistes en no trencarres pots encarregar-te simplement de manar -això aquí, això allà, vigileu amb això que és fràgil! -Sempre hi ha un tipus molt gras que penses que ha de patir de mala manera però ell ja s'encarrega d'encarregar-se del botò del tramvia (l'elevador fantàstic). També n'hi ha un altre...

Continuar llegint...

30 de Juny del 2010

Una revetlla espanyola

   La revetlla, normalment, es celebra la nit anterior a la festivitat. Així va ser per Sant Joan com cada any. El dia 24 de Juny és festiu i pel 23 a la nit, per la revetlla, es tiren els petards. La tradició diu que també es poden tirar per Sant Pere-Sant Pau (29 de Juny) i també per Sant Jaume, a final de Juliol. Com que el dia 29 de Juny, no és festiu sinó laborable, doncs la tradició de tirar petards la revetlla de Sant Pere-Sant Pau s'ha perdut moltíssim. Jo, que em dic Pau, ni tan sol vaig pensar-hi. Ahir, 29-06-2010 jugava la selecció espanyola de futbol i sí que vaig recordar que...

Continuar llegint...

06 de Juliol del 2010

L'Estatut en pilotes

  Port de la Selva és un dels pobles més bonics de la Costa Brava i de Catalunya, d'això no hi ha dubte. Estar-s'hi és parar en el temps. Gaudir d'un paratge únic i meravellós. Que s'hagi mantingut al marge de la sobre-urbanització del litoral català diu molt en favor de la seva gent, del seu alcalde (Genís Pinart). Que ara s'hagin volgut declarar "moralment excluits" de la constitució espanyola, també diu molt. Esperem que el poble no s'hagi de fer famós per aquest tema, seria una pena que hi anés més gent de la que cap, és un poblet petit. Un aplaudiment per ells; esperem que més alcaldes de...

Continuar llegint...