03 de Març del 2011

Repsol en cadira de rodes

    Surt un anunci per televisió absolutament impresentable. Per qui no l'hagi vist, és un nen d'aquests de 5 ò 6 anys amb rinxolets dels dels anuncis de tv que volta per una botiga de les de Repsol que hi ha a les benzineres. Es saluda amb un invàlid en cadira de rodes i desprès li comenta, ja al cotxe, a la seva mare, que aquella botiga està molt bé perquè tenen cadires de rodes per qui no vulgui cansar-se. L'acudit ès d'allò més estúpid i no té cap gràcia perquè és del tot evident que el nenet no diu allò inocentment sinó que ha sigut un guionista que ha ideat tal...

Continuar llegint...

17 de Setembre del 2011

L'estelada xinesa

    Aquest any m'ha sorprès (potser altres anys no m'hi havia fixat) que molta gent després de l'onze de Setembre(parlo de Barcelona que és el que he vist) ha deixat als balcons encara penjada la senyera; potser perquè falta poc per la Mercé. Llavors he recordat la banal polèmica de l'any passat en que es qüestionava que les estelades la majoria eren comprades als "xinos" i no a comerços catalans perquè eren més barates i per tant de menys qualitat. Ara això ja està més que asumit. Els xinesos, de mica en mica han omplert la pica i ara son els que tallen el bacallà. Ja han dit que seguiran deixant diners a Europa perquè no peti. Així que no ens hem de preocupar...

Continuar llegint...

16 de Febrer del 2012

Que difícil

    Ja fa dies que em costa escriure algun article aquí a e-notícies per dues raons. La primera raó és perquè m'he aficionat a escriure relats intemporals a RC Relats en Català i ara mateix em motiva més perquè la actualitat política fa bastant de fàstic. La segona raó és aquesta mateixa actualitat política que només demostra que està tot podrit i l'horitzó es presenta força negre. Escriure sobre qualsevol tema o personatge polític català, espanyol o estranger només pot ser en termes negatius. (Sempre es pot escriure sobre el Barça per ser positiu però prefereixo no quedar-me en un sol tema).

CiU i PP cada vegada estan més aprop, més complicitats.

El PSOE s'ha...

Continuar llegint...

23 de Març del 2012

Reflexions sobre el canvi d'hora.

El canvi d'hora és una parida. Passem a parlar de coses importants(?). Ara que han enxampat en Matas i sembla que es van destapant altres coses per tot l'estat espanyol sembla que quelcom s'arregli però només és una il·lusió. La crisi que afecta Espanya i a la resta d'Europa i a tots els païssos, no té data de caducitat. Simple, cada vegada hi ha més gent al mon i som més a repartir. Cada vegada hi ha menys persones que es conformen a ser pobres i també volen mòbils, cotxes, segones vivendes, luxes i de tot però la quantitat de diner mudial segueix sent la mateixa. Així de fàcilment passem a tenir relativament menys diners perquè tot s'encareix globalment e inevitablement. Tot aquest procés passa pel sòl. La construcció de vivendes, de pisos, de fer malbé el terreny, els paisatges, el país. Solucions, abaratir...

Continuar llegint...

15 de Maig del 2012

L'avi que va escapar per la finestra

   "L'avi de cent anys que va escapar per la finestra" Aquest és el títol més venut aquest passat Sant Jordi. Segurament tothom qui se'l va comprar, ja l'ha llegit perquè és força entretingut i recomanable per a segons qui. La novela vol ser còmica, sovint ho aconsegueix i narra les peripècies de la vida sencera d'un avi de 100 anys en múltiples viatges i aventures fantàstiques i inverosímils coneixent accidentalment als polítics més influïents i famosos del segle XX. L'avi en qüestió, és com una mena de Forrest Gump suec molt aficionat a l'alcohol...

Continuar llegint...