16 d'Octubre de 2010

Do the diligence

    Cadascú té o ha tingut la seva propia opinió i tot el dret de canviar-la. Ser del Barça no te res a veure amb fer les coses ben fetes. ser del Barça no és una qúestió de cap, és el cor qui mana. L'asamblea de compromisaris del Barça és un nul intent de racionalitzar una minsa part del barcelonisme representant dels socis barcelonistes. Gent plena de passió. Gent que té el Barça com a única religió. Gent orgullosa, orgullosa perquè pot. Gent com tú o com jo. Gent que se li ha dit que a part de sentir ha de possar seny. Que ahir van sentir a l'ex-president i van tenir una opinió i avui han sentit al actual president i ara té una altra opinió. Gent normal, com tothom. El que falla aquí no és el soci. No és l'ex-president alegre. No és la rancúnia de l'actual junta directiva. És la llei. Feta la llei feta la trampa? No. No cal ni trampa. Per ser president del Barça cal presentar un aval, per garantir poder solucionar errors de mala gestió. I si hi ha hagut gestió de bona fè però dolenta cal depurar responsbilitats en forma de calerons. Ha quedat prou clar que el sr.Laporta ha deixat un dèficit impressionant a can Barça i ha declarat el contrari simplement per no haver de pagar. Si es pot fer, collonut per ell. Si és el preu que s'ha hagut de pagar per tenir aquest equipàs i aquest reconeixement mudial, collonut. Però això no vol dir que tot s'hi val, perquè si no, l'actual junta podrà fer el que li vingui en gana sense por a espifiar-la. Si s'han perdut molts, molts, molts diners en la contractació i acomiadament del Sr. Ibrahimovic, hi ha un culpable. I no és el filòsof perquè ell té les seves idees, sinó qui s'hagi pres els desitjos d'un profeta com una obligació com a simple acte de fè o excusa per sortir també als aparadors. Qui va signar el contracte no va ser Guardiola. Simplement va haver-hi un senyor amb xaquetes de colors que encara diu que els diners hi on o no hi son depenent de com s'expliqui. Doncs que li ho expliqui al jutge.

    Apa, pau i força.