15 de Juny del 2010

De paleta

   Després del boom immobiliari ha vingut la crisi. Després de comprar i vendre pisos, molta gent s'ha picat els dits. Molta gent s'ha quedat sense feina. Sí, molts paletes, molta gent de la construcció, molta gent parada perquè les obres estan parades. Tothom(molta gent) s'ha hipotecat per comprar els pis i ara no hi ha calers. La gent no te calers, els promotors no tenen calers, els arquitectes, paletes, lampistes, manyans, fusters, el govern, ningú no te calers. Si vols fer obres a casa t'ho has de fer tu mateix, t'has de posar la disfressa de paleta. Si vols tirar un envà, t'has d'embrutar, posar guants o et sortiran butllofes, posar-te una samarreta vella o l'hauràs de tirar i unes botes si no vols que un troç de totxo t'infli el dit gros. Si et poses un mocador al cap amb quatre nusos, tindràs la disfressa complerta i t'estalvies els cabells plens de pols(amb una gorra també...

Continuar llegint...

18 de Juny del 2010

La disfressa de pintor

   La disfressa de pintor, a part de l boina o la gorra depenent de si parlem de pintor artista o pinta-parets necessita bàsicament una cosa, millor dit dues, el pinzell i la pintura. El pinzell es porta a la mà i la pintura repartida en taques per tota la roba. Naturalment millor escollir roba vella que un no s'hagi de tornar a posar. Això també serveix per si realment volem pintar quelcom. Millor utilitzar roba que es pugui tacar, perquè si pintes, et taques. Si pintes et taques. L'única opció que hi ha per no tacar-se és treure's la samarreta i posar-se els pantalons del revés i anar amb molt de compte. Tot i així, la cara és tacarà quan ens rasquem i les sabates aniran a parar a la brossa. Perquè els pintors professionals porten monos blancs? Perquè es vegi que van ben nets? No senyor, és perquè es vegin bé les taques de pintura, que...

Continuar llegint...

18 de Juny del 2010

La disfressa d'escriptor

   Escriure, en teoria és molt fàcil. Escriure bé ja és més difícil. En diversos idiomes ja és complicar-ho massa. Però escriure sense faltes deu ser impossible. Si un vol anar per la vida fent-se l'escriptor, primer de tot ha d'escriure, no val allò de -és que estic esperant l'inspiració- o -no tinc temps-. En realitat sí que es pot donar el cas però el que conte és que algú et llegeixi. Per exemple, anar en metro i veure a algú que està llegint el teu llibre o article, això et fa sentir realitzat. Encara que no sàpigues l'opinió que la persona tingui de la lectura en concret. En canvi, la persona que estigui llegint no reconeixerà a l'escriptor si no és que és molt mediàtic. Perquè, com van vestits els escriptors? Amb roba normal i corrent com qualsevol persona....

Continuar llegint...

1173

0

18 de Juny del 2010

Disfressa de periquito

   Pot quedar molt bé si la mare es dedica a decorar unes ales amb traça i carinyu. Un bec al passamuntanyes i un simulacre de gàbia feta amb filferro prou gran per poder ficar-hi mig cos i amb forats amples als costats per poder treure els braços. Si el nen no té periquitos a casa , no li farà gràcia, millor pensar en una altre cosa. Això que és una bèstia que qui més qui menys n'ha tingut. El periquito, l'animal, demana poques atencions, el mill, l'aigua i netejar la gàbia de tant en tant. A mi m'agrada sentir-los fent xivarri, esverats ves a saber perquè, jo no els...

Continuar llegint...

22 de Juny del 2010

El bicing diuen que està bé

  Ja som  a l'estiu. Anar en bicicleta per Barcelona, si la bicicleta és la pròpia, de tant en tant està bé com a distracció diumengil. Els guants de dits tallats, el culot ben arrapat, la samarreta de ciclista amb butxaques a l'espatlla i cremallereta al coll. El colors, ràpidament assolèixen el ridícul si no es vigila. El calçat ha de ser esportiu, de dimensions no exagerades i el mitjó curt. El casc de bicicleta és específic. Específicament ridícul. Amb el bicing o la modalitat bicicleta com a mitjà de transport públic, la disfressa és diferent. No sembla que hagi de ser una disfressa,...

Continuar llegint...

24 de Juny del 2010

PICAXU blau grana

   L'única bèstia reconeixible en l'univers Pokemon apart del protagonista entrenador és en Picaxu, una espècie de ratolí groc amb cua de llamp. I potser els Jessi i James. El Team Rocket s'enlaire de nou. Dels Pokemons no ens en deslliurarem mai. Afortunadament, després de quinze anys ja no estan de moda però ja formen part de l'imaginari infantil mundial. Els pares, tot i haver de repetir l'època Pokemon segons la quantitat de fills que es tingui, no en sabem els noms dels centenars(493) de personatges dibuixats per Satoshi Tajiri, ni la trama de la serie. Els Pokemons son i d'aquí ve el seu nom, monstres de butxaca (Pocket Monster) ja que esta dintre d'una bola i es poden transportar a la butxaca de l'entrenador de pokemons. L'èxit inicial de la cosa, es veu que va ser perquè en el joc de les consoles portàtils, els nens poden intercanviar-se personatges i aconseguir-ne...

Continuar llegint...

26 de Juny del 2010

Walker Ranger de Texas eternament a 8tv

  Un barret de vaquer, una xapa de sheriff, unes bones botes, caçadora texana, pantalons texans i ja ho tenim. Pim, pam, pum, pataclam, patam, patataxam. Hòstia ve hòstia va. I a sobre ja se sap qui guanyarà al final de l'episodi. L'única sorpresa que pot haver-hi és que posi -continuarà-. Sí, però quan? Millor dit perquè? No fa falta, ja han fet més de 200 episodis. Em rendeixo, posi'm les manilles i engarjoli'm però no m'estomaqui més el cervell senyor Norris. En dos-cents episodis, que es diu d'hora, sembla que poden haver-hi moltes situacions diferents, però tot és absolutament...

Continuar llegint...

26 de Juny del 2010

Toros sí toros no

 La disfressa de torero és bestial. Jo no m'atreviria a sortir davant de no sé quantes mil persones fumant puros amb aquesta fila i carregant a l'esquerra. "El traje de luces!". El barret de torero no té tampoc competidor possible. I la capa a la mà, de color fúcsia ben llampant. Toros sí, maltractament animal no. Toros sí, assassinat animal no. Val que és un art; i què? Toreros sí, matadors de toros no. I dic toreros sí, no com a obligació però que si posem pel cas algú decidís que vol seguir una antiga tradició, aprendre l'art de la tauromàquia i convertir-se en torero...

Continuar llegint...

30 de Juny del 2010

La disfressa de jv nrollat

  Els pantalons sota el cul. Alguns nois porten els pantalons literalment sota el cul. Tota l'estona se l'estan pujant amb la mà per poder fer el més mínim moviment. Això que pot semblar exagerat, ho hem pogut comprovar tots. Les noies no son tan exagerades i aquí ja no aprofundiré més en el tema centrant-me en els nois. Skateboard (alguns de dimensions considerables) als peus o sota el braç. Piercings. Tatuatges. Esportives de qualsevol forma i color. Samarreta ampla amb missatges incomprensibles i a sobre una xaqueteta fina sempre amb caputxa. Auriculars penjant del coll. Una gorra de visera de costat, torta, perquè...

Continuar llegint...

06 de Juliol del 2010

La zona verda al desert

   Ja fa temps que els veïns de la part més alta del carrer Major de Sarrià senten a dir que també serà només per vianants; -que ja es farà.... -L'Ajuntament tindrà les seves raons, ves a saber quines però de moment només sembla quelcom que algú ha entès malament o s'ho ha inventat. Perquè el que s'ha fet és pintar-hi les places de zona verda i per residents fins a la Ronda de dalt. Des de el dia 1 de Juliol ja toca pagar. Ara sí que hi ha lloc per aparcar! I això que dos carrerets perpendiculars també s'han vist afectats. El carrer de Santa Filomena i el carrer Tres Reis han sofert una...

Continuar llegint...