18 de Juny de 2010

Disfressa de periquito

   Pot quedar molt bé si la mare es dedica a decorar unes ales amb traça i carinyu. Un bec al passamuntanyes i un simulacre de gàbia feta amb filferro prou gran per poder ficar-hi mig cos i amb forats amples als costats per poder treure els braços. Si el nen no té periquitos a casa , no li farà gràcia, millor pensar en una altre cosa. Això que és una bèstia que qui més qui menys n'ha tingut. El periquito, l'animal, demana poques atencions, el mill, l'aigua i netejar la gàbia de tant en tant. A mi m'agrada sentir-los fent xivarri, esverats ves a saber perquè, jo no els entenc.  De color blanc i blau, com l'Espanyol, els pericos. L'Espanyol no està de moda. Ni falta que fa. Portar la samarreta de l'Espanyol pel carrer indica clarament que s'és de l'Espanyol, no hi ha més. Que els de l'Espanyol ho son per portar la contrària o perquè son anti-Barça, ja s'ha dit moltes vegades. I com que ja està tot dit, matem el tema i si pot ser per sempre. Des de aquí el meu homenatge a Titi i Tomik.

   Apa, pau i força.