05 de Juliol de 2010

Despullats, sense drets.

   Entra en vigor la nova llei de l'avortament. Per no voler influenciar en una opinió tant personal com pot ser aquesta, em veig en la tessitura d'haver d'intentar posar-me en un punt de vista que no és el meu. Jo no estic a favor ni en contra, no soc dona i assoleixo sense recança que un home opinant de l'avortament comparat-ho amb una dona que hagi tingut fills, en pugui tenir, estigui embarassada o simplement sigui dona, és com una imfimiessa. M'explico, un home no en patirà mai les conseqüències o seqüeles físiques. I el possible dolor psíquic, serà tanmateix infinitèssimament inferior e incomprensible per molt que ens volem fer una idea o en sentim pares molt pares. Una cosa és creure's-ho, l'altre que sigui real. Una persona pot voler creu-re's el que sigui i acabar creient-s'ho de debò en qualsevol tema. Resumint, definint i concretant, a Catalunya serà gratuït avortar fins a les 14 setmanes en qualsevol cas. I fins a les 22 si hi ha perill per la mare. No em fico en la gratuïtat, no em fico en els casos de risc per la salut de la mare. Simplement que això vol dir que fins les 14 setmanes, en qualsevol cas, el fetus no té cap dret, ni ningú que el defensi si la mare no el vol. Potser perquè es veu massa jove o potser perquè no té recursos, potser per moltes coses. Potser els valors actuals, tots, els de tots, foten pena. 

   Apa, pau i força.