27 de Juny de 2010

   Ja se sap, el groc per les ampolles gegants de plàstic de coca-cola, les llaunes buides de cervesa i els tetrabricks de tomàquet triturat. El blau pel paper dels diaris gratuïts i el cartró de les caixes buides de cereals d'arros inflat i torrat. El verd per les ampolles petites de coca-cola i els pots de maionesa. El marró per les restes orgàniques, o sigui les closques d'ou i el que ha sobrat del dinar, les closques de marisc, el tap del cava (només el suro), el marro del cafè i els sobrets d'infusió de poleo menta i te. I el gris per la resta de coses, burilles de cigarret, compreses usades, bolquers usats, la pols d'haver escombrat sota la taula i de pas sota el sofà, paper transparent arrugat, cotó fluix usat, cabells que ja no utilitzarem mai més, bolígrafs gastats, llapis massa curts, caca de gos, merda de periquito...  Les piles no recarregables es poden deixar al supermercat, les recarregables no cal. I els medicaments s'han de tornar a la farmàcia caducats o no, perquè nosaltres ja no en farem res. Els mobles de l'Ikea desmuntats per setzena vegada, miralls vells i trastos en general s'han de deixar al carrer tal dia de la setmana segons el barri. I si et vols desfer d'una nevera que et sobra i no va, un ordinador obsolet o simplement tens ganes d'anar a un punt verd a portar-hi un present, no cal que demanis factura (a Barcelona capital), ja te l'han feta mirant la matrícula del cotxe de l'empresa. Cada sac de runa, un euro clavat.

   S'aconsella no tirar la brossa abans de les vuit. Abans o després de sopar, si pot ser en sabatilles i pijama. Potser tirar ampolles de vidre molesta als veïns menys de dia que de nit però qualsevol se'n va a dormir abans que passi el camió de recollida.

   Apa, pau i força.