09 de Juliol de 2010

Catalunya de cap i Espanya amb el peu

 Autonomia significa valdre's per un mateix, tenir la capacitat d'imposar-se les pròpies lleis i poder prendre decisions sense la guia de cap agent extern. Una comunitat és una agrupació de gent amb quelcom en comú, com pot ser la llengua, les tradicions o el territori. A Catalunya li deixen fer algunes cosetes, fer lleis extres, posar més impostos (afegir-ne). I més coses i menys coses. No tot el que voldríem, ni menys del que se'ns havia promès. És com un fill al que deixen treballar amb la condició de que porti diners a casa. Tots els diners, després ja li donarem setmanada.

-Ah! doncs me'n haig d'anar de casa? Què coi, jo no me'n vull anar de casa meva. Podríem fer unes parets i tapiar la porta, així jo tindria el meu piset.

-Pots endreçar-te la teva cambra i decorar-la com vulguis, però t'ho pagues tu, que volem canviar-nos el cotxe i pensa que els teus germans alguns no tenen feina i també volen tanta setmanada.

-I puc escollir uns altres pares? O el ventall és igual o pitjor? I si em presento jo com a pare? Que em voldran?

-No. Ja ens hem encarregat de fer-te quedar com insolidari.

-Però això no és cert, faré una manifestació.

-Molt bé, pots fer-la, nosaltres també vindrem però que no sigui el dia de la final, fes-la el dissabte, així a l'endemà podrem veure el partit i cantar els gols plegats.

-Bona nit pare. Com és que tenim la mateixa edat?

-Bona nit malparit.

 

   Apa, pau i força.