06 d'Agost de 2010

Camuflatge al mar

    De quin colr és el mar? Blau diria tothom però això no és del tot cert. Sí que ens entendríem i és veritat que fins i tot hi ha un blau al que diem marí i sovint s'anomena a la Terra com el planeta blau. A on vull anar a parar és que de vegades és verd o negre o daurat o platejat amb milers de tons i reflexes que el des-uniformitzen si estem a prop de la costa. El blanc també hi juga un paper important per les eternes ones que es formen i es desfan o moren a la platja o esclaten a les roques. Si de vacances creiem que tindrem temps per pintar olis i ens decidim per el mar, ja hem begut oli. Pintar el mar és molt difícil. Sempre està en moviment, sempre canvia i està ple de llum. Amagar's-hi un momentet és molt fàcil, només cal enfonsar el cap. Si el que volem és fugir de tot i naveguem mar endins ens veuran de lluny, perquè barques i vaixells estan pintats per ser ben visibles en cas de perill. Per això la bandera espanyola és "roja i gualda", perquè es distingeixi de ben lluny en els vaixells de l'armada. En canvi, la bandera catalana, la senyera, de lluny semblaria taronja i de fet, encara no sabem ni posar-la, jo sempre la veig de costat quan tot català sap perquè té 4 ratlles vermelles(Perquè eren els colors del blasó de la casa d'Aragó); aquí ja ens fiquem en història d'una de les banderes més antigues d'Europa i ja mai en traurem l'aigua clara, ni cristal·lina, ni blava, ni de cap color. I de l'estel.lada ja en parlarem un altre dia.

Fa uns anys, terra endins, visitant el Taj Mahal, a la Índia, vaig veure de lluny a un català. El vaig reconèixer pels colors, portava la samarreta blau i grana.

   Apa, pau i força.