12 de Maig del 2010

Diagonal

   Equiparar Barcelona amb les ciutats més importants del món no és una quimera. Disfressar la ciutat amb tramvies pot semblar descabellat, un gasto inútil, una enganyifa, una broma de mal-gust, un despropòsit, una putada, una jugada mestre d'escacs, una pífia, un trencaclosques, un laberint, una bona idea o moltes altres coses. Però seguirà sent una disfressa per la ciutat, una disfressa maca a la vista i feixuga de portar. De opositors en hi ha molts i moltes són les raons contràries simplement perquè hi ha coses més importants en que fer perdre el temps a la gent. Si cola cola.

   Apa, pau i força.

18 de Juny del 2010

Sandro Rosell i Nike

   Es veu que el tresorer del Barça serà una dona. En principi no hi tinc res en contra, ni molt menys. I tampoc res a favor, simplement perquè no la conec ni tant sols em vull preocupar de cercar el seu nom a Internet per escriure-ho aquí, ja me'n faré un fart de llegir-ne coses a l'Sport o al Mundo Deportivo, o no! Potser no donarà la nota amb vestits que cridin l'atenció com el senyor Sala i Martin i tampoc en sentirem a parlar. Ho deixo aquí. Durant la temporada sempre hi ha algun ensurt i llavors es dissimula parlant d'altres temes (El Madrid ho fa molt bé això). Esperem que de la gestió de la tresoreria i la del president Rosell no se'n senti a parlar gens ni mica, això voldrà dir que tot rutlla de meravella, inclòs les relacions entre Nike i Unicef.

   Apa, pau i força.

18 de Juny del 2010

L'uniforme per anar a The Black Eyed Peas

   Let's get it Started. Pensar en vestir-se adequadament per anar al concert dels Black Eyed Peas encara. Voler ser el més guay, més canya, més original o molón, no té cap solta. Simplement és impossible, és ridícul. The Black Eyed Peas és quelcom com per tornar-se a sentir orgullós d'una època musical. Don't Phunk with my heart. Sens dubte la millor banda moderna del segle XXI (respectant naturalment als vells dinosaures que encara cueigen). Quatre artistes plegats d'un talent excepcional i que siguin de Nova York, jo no ho recordo. El fet de que siguin d'allà comporta un reguitzell de caramboles...

Continuar llegint...

21 de Juny del 2010

Prohibir el burka

Anar amb la cara tapada fa por a la gent. Ja ha passat el fred i els fulards de moda no han durat gaire. La gent vol anar traquilament pel carrer, sense tèmer aquell que entra a la farmàcia amb el casc posat. O d'aquells que  porten un cucurutxo de nazareno rere un negre. O d'aquells que porten vascs amb xapela i cara tapada amb mocador. O d'aquells que entren al banc o a la caixa UNNIM amb una mitja al cap. O d'aquella colla de brètols amb gorres de coloraines, ulleres fosques i el cap baix. En realitat quina cara té l'home aquell que sempre porta ulleres estiu o hivern i llarga barba i abric; mai diu res, no fa...

Continuar llegint...

21 de Juny del 2010

Ja no sóc porter d'hoquei

   Ser de l'Universitari d'hoquei és un orgull. Ja fa temps que hauria d'haver escrit aquestes ratlles, però más vale tarde que nunca. Bé, amb això està dit tot com si diguéssim, perquè a qui s'escauen aquestes paraules, de fet ja ho saben i el tema és un altre. I com l'universitari també hi ha altres equips i altres persones i tal, el tema és un altre i si no, m'abones la diferència. Porter d'hoquei. El porter és un pringat. Jo, era un pringat. Pringues perquè vols però la bossa del porter d'hoquei només la superen...

Continuar llegint...

22 de Juny del 2010

El mosquit tigre és un dallonsis

  Jo no soc d'insultar, i menys als animals però el mosquit tigre no em dona bon feeling. Ja comença l'època i s'ha d'estar a l'aguait. Una cosa és que te'n vagis a l'Àfrica o a Àsia o al camp però que a Barcelona hagis d'estar pendent d'una bèstia que ataca els nens i els hi fa mal és com per queixar-se a algú. Això potser s'arregli quan algú en tregui profit, els exterminadors de plagues professionals. Rectifico. Els exterminadors professionals de plagues. Aquesta gent cobra crec que uns dos-cents euros per netejar-te la casa d'escarbats. No és una crítica, jo no hi entenc ni...

Continuar llegint...

22 de Juny del 2010

El bicing diuen que està bé

  Ja som  a l'estiu. Anar en bicicleta per Barcelona, si la bicicleta és la pròpia, de tant en tant està bé com a distracció diumengil. Els guants de dits tallats, el culot ben arrapat, la samarreta de ciclista amb butxaques a l'espatlla i cremallereta al coll. El colors, ràpidament assolèixen el ridícul si no es vigila. El calçat ha de ser esportiu, de dimensions no exagerades i el mitjó curt. El casc de bicicleta és específic. Específicament ridícul. Amb el bicing o la modalitat bicicleta com a mitjà de transport públic, la disfressa és diferent. No sembla que hagi de ser una disfressa,...

Continuar llegint...

25 de Juny del 2010

Al parc disfressa't de res

   Anar al parc a jugar a la sorra és obligatori per la salut mental dels nens. Això que pot semblar una obvietat o que es pot canviar per sortir a la platja o a la muntanya o al jardí de qui sigui, és el recurs per no quedar-se a casa veient la televisió. No cal anar ben mudat ni ben preparat per fer esport, es pot anar-hi amb el que portis posat i passar-s'hi una estoneta ni llarga ni curta. La normativa europea sobre parcs infantils, a Espanya no s'aplica igual a totes les comunitats respecte a mides de tobogans, seguretat, materials, conservació i demés. Hi ha llocs que semblaria que amb un tobogan, uns...

Continuar llegint...

25 de Juny del 2010

La Sagrada Familia no ha caigut encara

  La Sagrada Família encara no ha caigut però ja pots apostar per Internet quan caurà. No hi apostaria mai en un lloc d'aquests, ningú regala duros a quatre pessetes. Ara ja ens hem canviat de barri però l'estiu passat encara hi érem i un dia d'Agost hi vàrem anar com si fóssim una família de turistes qualsevol. Amb xancletes, calça curta, barret, ulleres de sol i màquina de fer fotos sense flash. Vàrem anar a peu. Vàrem fer les cues. Vàrem pujar a una torre per una estreta escala de cargol i vàrem baixar ràpidament, ja que allò és estret, estret, estret i van pujant japonesos....

Continuar llegint...

26 de Juny del 2010

Toros sí toros no

 La disfressa de torero és bestial. Jo no m'atreviria a sortir davant de no sé quantes mil persones fumant puros amb aquesta fila i carregant a l'esquerra. "El traje de luces!". El barret de torero no té tampoc competidor possible. I la capa a la mà, de color fúcsia ben llampant. Toros sí, maltractament animal no. Toros sí, assassinat animal no. Val que és un art; i què? Toreros sí, matadors de toros no. I dic toreros sí, no com a obligació però que si posem pel cas algú decidís que vol seguir una antiga tradició, aprendre l'art de la tauromàquia i convertir-se en torero...

Continuar llegint...