03 de Setembre de 2010

Baixar en patins per la Rabassada

   Baixar en patins per la carretera de la Rabassada enregistrant-ho amb una càmera és no tenir seny. Agafar el tramvia blau per pujar al Tibidabo i després baixar per la carretera a velocitats de vertigen fins a les rondes de Barcelona és voler jugar-se la vida. A qui l'enxampi la guàrdia urbana li hauria de caure un bon pal perquè a part del perill que pot suposar per al propi patinador, l'ensurt que pot causar a un conductor que intenti esquivar a un bala perduda sense cervell, pot ser molt greu, de conseqüències imprevisibles. Per molt que es vagi ben equipat amb casc i genolleres, aquestes coses només s'haurien de permetre amb l'assessorament s'experts, un permís expres de l'Ajuntament amb el corresponent tall de circulació de vehicles si fos el cas del rodatge d'un espot publicitari o una cursa popular o el que sigui. Per molt excitant que pugui ser descendre patinant a altíssima velocitat, sempre pot haver-hi un imprevist catastròfic que cal evitar completament. Una cosa és patinar pel carrer o per la vorera de la ciutat pel carril bici i l'altre jugar-se la pell en la carretera. Naturalment no hi ha cap senyal que ho impedeixi però si haguessin d'haver senyals de prohibició de tot el que no s'hauria de fer a les carreteres la llista seria interminable. Ara em ve a la memòria un grupet de gent que vaig veure, a la Índia, que jugaven a cartes asseguts enmig d'una llarga autovia vorejada de camps d'arròs prou transitada per cotxes i camions; la raó era ben simple, era a l'únic lloc en molts kilòmetres a on un arbre feia ombra però es clar, no hi havia cap senyal de trànsit de prohibit jugar a cartes en aquell tram.

    Apa, pau i força.