23 de Juny de 2010

Treure's les sabates en arribar a casa és habitual. Anar descalç per casa ho practica tota la família, excepte a la cuina i potser a l'hora de sortir de la banyera. Anar descalç pel carrer ja és força més complicat. Peus bruts, bruts, caques de colom, vidres i vés a saber quins mils perills més. Per la platja és diferent. Ja ha arribat l'època d'anar a la platja i caminar per la vora del mar amb les xancletes a la mà és un dels plaers més econòmics que hi ha. Si estem plens de joia i decidim anar descalços fins al xiringuito a comprar els gelats notarem com ens hem passat de llestos i la sorra crema. Però anar amb xancletes, si no s'ha de caminar massa durant el dia, et dona l'oportunitat de treure't el calçat cada cop que seus a una cadira. No sé quines estaran de moda aquest estiu, la gent, l'any passat se les va comprar de qualsevol color però sempre amb una petiteta bandereta brasilera. Recordo que a la Índia, inclòs homes amb pantalons i camisa de vestir, conscients de que plouria per la tarda i els carrers esdevindrien un fangal, tothom portava les xancletes que s'anunciaven en enormes tanques publicitàries -Les Hawaii- que son la típica xancleta blanc i blava de tota la vida.

   Apa, pau i força.