25 de Juny de 2010

Al parc disfressa't de res

   Anar al parc a jugar a la sorra és obligatori per la salut mental dels nens. Això que pot semblar una obvietat o que es pot canviar per sortir a la platja o a la muntanya o al jardí de qui sigui, és el recurs per no quedar-se a casa veient la televisió. No cal anar ben mudat ni ben preparat per fer esport, es pot anar-hi amb el que portis posat i passar-s'hi una estoneta ni llarga ni curta. La normativa europea sobre parcs infantils, a Espanya no s'aplica igual a totes les comunitats respecte a mides de tobogans, seguretat, materials, conservació i demés. Hi ha llocs que semblaria que amb un tobogan, uns gronxadors i un balancí ja n'hi hauria prou però també cal que hi hagi bancs per als pares, alguna paperera, una font, una tanca perquè no s'escapin els nens, sorra i alguns arbres. El que estaria realment bé per als parcs seria que estiguessin tots ben aïllats de la circulació i fossin únics i especials, especialment macos i divertits. Que hi haguessin caminets i rampes i atraccions per totes les edats, jocs de sorra, taules de ping-pong, porteries de futbol, cistelles de bàsquet, un petit llac o riu d'aigua corrent, flors exòtiques i gespa per jeure. Alguns estan millor que altres, un son més grans o més petits i d'altres estan plens de canalla o estan buits. S'ha d'admetre que s'ha guanyat molt d'un temps ençà, esperem que la crisi no influeixi massa en l'elaboració de les idees per cada nou projecte o remodelació. Segurament moltes obres estaran parades o es faran ràpidament quan hi hagi eleccions. Personalment, m'agrada estar-m'hi si hi ha xiringuitu amb wi-fi.

   Apa, pau i força.