20 de Juny del 2010

Nous colors a segona divisió

    La última jornada de futbol de segona divisió va ser talment rara, vibrant, divertida i apoteòsica tot i no sentir els colors de cap dels equips(33 gols en total). Però donades les circumstàncies, em vaig quedar a la feina, encara que ja havia acabat el que havia de fer, per escoltar e desenllaç final del partit del Girona amb el Múrcia. Va ser una jornada rara perquè hi havia diverses possibilitats, sobretot al final de la taula classificatòria, per veure qui no perdia la categoria i Girona i Múrcia hi estaven implicats directament. A dalt, Real Sociedad, Hèrcules i Levante obtenen el premi de pujar a primera. El Betis es...

Continuar llegint...

19 de Juny del 2010

El Papa

   El Papa de Roma va vestit de blanc, amb una sotana blanca de cent-mil botons i un gorret blanc. Clar, com que és el jefe, va de blanc, símbol de puresa suposo. Els de menor categoria, els capellans van de negre i els cardenals i bisbes porten una faixa i el gorret lila o fúcsia crec. La veritat és que no m'interessa saber-ho ni recordar-ho. L'altre dia vaig seure al tren i just davant tenia un capellà que no mirava enlloc, tot vestit de negre com un ninja d'etiqueta i amb el coll aquell que porten. Tota l'altre gent anava vestida com volia. Potser ell diria que vesteix així perquè vol. A mi, em feia cosa, com una angunia, en castellà...

Continuar llegint...

19 de Juny del 2010

La història del senyor Sommer

    La història del senyor Sommer de Patrick Suskind, és d'aquells llibres que no costen de tornar a llegir de tant en tant. Et transporta ràpidament a un altre mon, ple d'arbres altíssims, amb un llac, un parell de poblets i la regressió a la infantessa. El senyor Sommer sempre va vestit igual, botes, pantalons curts, motxilleta i bastó llarg. Sempre, durant tot l'any. De lluny ja saps qui és, la seva silueta és inconfusible. I podria dir més però potser voleu llegir-vos la història.

    Recordo una dona gran, a Cervera o al barri de Sarrià de...

Continuar llegint...

19 de Juny del 2010

La cara pintada

    Final de curs escolar, festa infantil, nens i pares es troben per celebrar amb pallassos, música, demostracions esportives, tallers de titelles, paradeta o bar improvisat per menjar entrepans o pastissos o el que l'AMPA hagi preparat, tallers de manualitats i unes maquilladores voluntàries per pintar les cares de tothom que s'hi presti o es deixi enredar. Unes ratlles de colors, un cor, una papallona, un estel, una lluna, una sargantana o el bigoti de pirata o els ulls de la princesa. Cap allà les dues, les famílies que tinguin tiquet es queden a dinar. Tots menys el pare que només ha pogut escapar-se una estona perquè ha de treballar encara el dissabte i...

Continuar llegint...

19 de Juny del 2010

La disfressa de pilot. Pedrosa vs Lorenzo

    Mono, botes i casc. Així de simple? Nooo, Ara falten les enganxines i els logos de l'equip i de tots els patrocinadors possibles; com més millor. De colors ben llampants, que cridin l'atenció, que la gent se'n recordi i identifiqui ràpidament. En Pedrosa ja fa tems que porta el blau-taronja-blanc de Repsol-Honda i en Lorenzo va de blau i blanc els colors actuals de Yamaha-Fiat, encara que amb detalls vermells per diferenciar-se del groc marcador de Valentino Rossi, THE DOCTOR. Qui és millor, Lorenzo o Pedrosa? Relatiu. Relatiu a què? Doncs depèn de moltes coses. Primer que tot, la moto no és la mateixa, els circuits...

Continuar llegint...

18 de Juny del 2010

El vestuari del Príncep de Persia

   Verdaderament espectacular. S'ha de reconèixer que aquests de la Disney se'ls gasten. De ben segur que els donaria l'Òscar al millor vestuari, ara que la pel·lícula tot i ser entretinguda no té cap solta. Pèrsia, Iran. Com canvien les coses, un gran imperi, bressol de civilitzacions esdevinguda un dels focus foscos del planeta. Jo ara no hi aniria, al desert, més aviat em faria gràcia veure el nou i gegantí Iceberg surant que tenim al planeta, a veure on va a petar tota aquesta enorme massa de glaç. Jo encara no he entès si aquest estiu farà molta o poca calor, això del canvi climàtic i l'escalfament global no n'hem tret l'aigua clara.

   Apa, pau i força.

18 de Juny del 2010

L'uniforme per anar a The Black Eyed Peas

   Let's get it Started. Pensar en vestir-se adequadament per anar al concert dels Black Eyed Peas encara. Voler ser el més guay, més canya, més original o molón, no té cap solta. Simplement és impossible, és ridícul. The Black Eyed Peas és quelcom com per tornar-se a sentir orgullós d'una època musical. Don't Phunk with my heart. Sens dubte la millor banda moderna del segle XXI (respectant naturalment als vells dinosaures que encara cueigen). Quatre artistes plegats d'un talent excepcional i que siguin de Nova York, jo no ho recordo. El fet de que siguin d'allà comporta un reguitzell de caramboles...

Continuar llegint...

18 de Juny del 2010

Disfressa de periquito

   Pot quedar molt bé si la mare es dedica a decorar unes ales amb traça i carinyu. Un bec al passamuntanyes i un simulacre de gàbia feta amb filferro prou gran per poder ficar-hi mig cos i amb forats amples als costats per poder treure els braços. Si el nen no té periquitos a casa , no li farà gràcia, millor pensar en una altre cosa. Això que és una bèstia que qui més qui menys n'ha tingut. El periquito, l'animal, demana poques atencions, el mill, l'aigua i netejar la gàbia de tant en tant. A mi m'agrada sentir-los fent xivarri, esverats ves a saber perquè, jo no els...

Continuar llegint...

18 de Juny del 2010

Bob esponja pantalons quadrats

          

18 de Juny del 2010

La disfressa d'escriptor

   Escriure, en teoria és molt fàcil. Escriure bé ja és més difícil. En diversos idiomes ja és complicar-ho massa. Però escriure sense faltes deu ser impossible. Si un vol anar per la vida fent-se l'escriptor, primer de tot ha d'escriure, no val allò de -és que estic esperant l'inspiració- o -no tinc temps-. En realitat sí que es pot donar el cas però el que conte és que algú et llegeixi. Per exemple, anar en metro i veure a algú que està llegint el teu llibre o article, això et fa sentir realitzat. Encara que no sàpigues l'opinió que la persona tingui de la lectura en concret. En canvi, la persona que estigui llegint no reconeixerà a l'escriptor si no és que és molt mediàtic. Perquè, com van vestits els escriptors? Amb roba normal i corrent com qualsevol persona....

Continuar llegint...

1174

0