22 de Juny del 2010

La disfressa de cagat

   Ja s'acaba el temps per entregar la declaració. Tota la vida pagant impostos. Sempre. I si Catalunya fos independent igual. Les coses, son del color depèn del vidre que t'ho miris. A vegades el vidre és negre. I d'altres vermell et diran. Sí, Espanya ha guanyat a Honduras. Si tot això és el que em poden oferir a canvi és per avorrir el futbol. I mira que no em perdo un partit del Barça. Ara vendran el Yaya Touré per posar el Cesc. Clar que és una mica més car però ja se sap, el barça és d'UNICEF i anem regalant, ja va passar l'any passat. Es que el Cesc és català i el contarem com un altre més de la cantera. Bé, a veure si al final entre tots aconsegueixen ensenyar-li alguna cosa de català al Messi.

   Apa, pau i...

Continuar llegint...

22 de Juny del 2010

El mosquit tigre és un dallonsis

  Jo no soc d'insultar, i menys als animals però el mosquit tigre no em dona bon feeling. Ja comença l'època i s'ha d'estar a l'aguait. Una cosa és que te'n vagis a l'Àfrica o a Àsia o al camp però que a Barcelona hagis d'estar pendent d'una bèstia que ataca els nens i els hi fa mal és com per queixar-se a algú. Això potser s'arregli quan algú en tregui profit, els exterminadors de plagues professionals. Rectifico. Els exterminadors professionals de plagues. Aquesta gent cobra crec que uns dos-cents euros per netejar-te la casa d'escarbats. No és una crítica, jo no hi entenc ni...

Continuar llegint...

22 de Juny del 2010

El pescador de riu

  La disfressa de pescador de riu no és com la de mar. El de mar, de vaixell és com la de "Capitàn Pescanova". Xubasquero groc, botes grogues i barret de pluja groc. El de canya, de platja, no té cap interès. En canvi el de riu és espectacular. Va molt ben preparat, ben equipat, inclòs va de camuflatge per no espantar abans d'hora a les seves víctimes. La canya, és la canya. (Per la disfressa igualment la podem fer amb una canya i cordill i l'ham amb un filferro o ben gran amb paper de plata). Les botes, tenen la canya més llarga de món, verdes. Els pantalons també verds per no...

Continuar llegint...

21 de Juny del 2010

La disfressa d'hipnotitzador

Franz Anton Mesmer Precursor de la hipnosi.

  Sembla que la majoria d'hipnotitzadors professionals son argentins. Un hipnotitzador es caracteritza en teoria perquè pot hipnotitzar amb els ulls i fer fer el que vulgui a qui vulgui. Res més allunyat de la realitat. Encara que la disfressa d'hipnotitzador serien uns pantalons de pota d'elefant, una camisa elegant, un penjoll amb forma de pèndul i una ratlla negre de maquillatge definint els ulls, els autèntics hipnotitzadors vesteixen molt elegantment. Es dediquen a la política i enreden al màxim de gent possible. L'únic obstacle que tenen son els altres hipnotitzadors. Si no com s'entén que encara hi...

Continuar llegint...

21 de Juny del 2010

La disfressa de guitarrista

Què fàcil no? Una guitarra i ala. Això era abans, perquè ara això de la guitarra amb cordes ja no es porta. Les guitarres elèctriques ja no estan de moda. Millor dit, sí ho estan però no les autèntiques. No la típica guitarra elèctrica amb cordes que peten al fotre-li canya a l'ampli(o a l'inrevés). Ara els col.legues es reuneixen per fer música amb la...

Continuar llegint...

21 de Juny del 2010

Ja no sóc porter d'hoquei

   Ser de l'Universitari d'hoquei és un orgull. Ja fa temps que hauria d'haver escrit aquestes ratlles, però más vale tarde que nunca. Bé, amb això està dit tot com si diguéssim, perquè a qui s'escauen aquestes paraules, de fet ja ho saben i el tema és un altre. I com l'universitari també hi ha altres equips i altres persones i tal, el tema és un altre i si no, m'abones la diferència. Porter d'hoquei. El porter és un pringat. Jo, era un pringat. Pringues perquè vols però la bossa del porter d'hoquei només la superen...

Continuar llegint...

21 de Juny del 2010

La disfressa de turista

   Ràpidament ve al cap com ha de ser això. Típic guiri de la Costa Brava, gorra o barret, ulleres de sol, màquina de fer fotos, camisa florejada o samarreta del país que es visita, pantalons curt i com no sandàlies amb mitjons. Cervesa o gelat. Amb això tens una disfressa gairebé aconseguida, únicament li falta el color de pell, blanc i vermell de gamba de Palamós. També pots portar el mòbil en una funda penjat al coll o un toro miniatura comprat a prop de la Sagrada Família si t'espaviles, perquè si tardes massa, hauràs d'anar a les Rambles. Però ni se't acudeixi prendre't una cervesa a un bar amb terrassa allà...

Continuar llegint...

21 de Juny del 2010

La disfressa de ballarí amb paquet

La disfressa de ballarí, l'uniforme de ballarí o el vestit de ballarí, el mallot potser, és un tema que no preocupa a ningú, tret dels ballarins. Vull aclarir que escric pensant només en el ballarí masculí, en el ballarí de dansa clàssica, ballet, contemporània o fins i tot de balls de saló de competició, encara que aquests els trobo exageradament freakis i dubto que algun dia els hi dediqui un article. La disfressa de ballarí en tot cas, és quan hom va a veure un espectacle de dansa que no et deixa indiferent. La raó més obvia de la protuberància inter-camal ens la podríem saltar...

Continuar llegint...

21 de Juny del 2010

Prohibir el burka

Anar amb la cara tapada fa por a la gent. Ja ha passat el fred i els fulards de moda no han durat gaire. La gent vol anar traquilament pel carrer, sense tèmer aquell que entra a la farmàcia amb el casc posat. O d'aquells que  porten un cucurutxo de nazareno rere un negre. O d'aquells que porten vascs amb xapela i cara tapada amb mocador. O d'aquells que entren al banc o a la caixa UNNIM amb una mitja al cap. O d'aquella colla de brètols amb gorres de coloraines, ulleres fosques i el cap baix. En realitat quina cara té l'home aquell que sempre porta ulleres estiu o hivern i llarga barba i abric; mai diu res, no fa...

Continuar llegint...

20 de Juny del 2010

L'uniforme okupa

  Deixa't d'hòsties, els okupes van com volen. Jo n'he vist sense rastes i ben nets. Sense piercings i que no fumen(al tabac em refereixo) perquè el tabac pot matar, als paquets ho posa. -Fumar puede matar-. I perquè ho escric en castellà? Doncs perquè sempre que he comprat tabac ho he llegit en castellà. Suposo que deu ser casualitat. Que curiós no? És d'aquelles coses que et fa pensar que la vida és meravellosa, màgica ,com de conte de fades. A mi, el paquet de tabac sempre em toca en castellà, mai en català. És com si una bruixa m'hagués fet un conjur.  -Si mueres de...

Continuar llegint...