27 de Setembre del 2010

La disfresssa de vaca

-Hola, voldria, mmm, és aquí la botiga de disfresses? Que tenen una disfessa de vaca?

-Hola bon dia. No, això s'hauria de fer per encàrreg.

-Ah, val. I quant valdria?

-Depen. Diguim la talla i potser li puc trobar el preu ara mateix. Sinó ja li faré un pressupost primer. Qui és? És un particular?

-Sí, no. Bé és per una presentació d'un producte, uns iogurts nous catalans.

-Val. I per quan seria que ho necessita?

-El més aviat possible, la fira és d'aquí tres mesos. Tenim temps no?

-Oi tant. Diguim un nom per apuntar-m'ho i la talla de roba i l'alçada de la persona.

-Buenu és que encara no sabem...

Continuar llegint...

27 de Setembre del 2010

A mida

Doncs sí senyor, finalment seran unes eleccions que ni fetes a mida; just el dia que toca.

Un Estatut retallat a mida d'Espanya.

Serà una vaga genegal que ni feta a mida. Tot controlat; un dia de vacances obligaories i ja està.

Uns polítics de mida petita.

Un Barça a mida de tots els culés.

Una tele a mida per tothom amb tot de canals infames.

Seguirem en crisis cadascú a la seva mida(una miqueta massa ajustadeta potser).

   Apa, pau i força.

   ...

Continuar llegint...

26 de Setembre del 2010

La disfresa de tità

    Quelcom deu tenir el desert de meravellos que fascina a qui s'hi troba. Tones i tones de sorra amuntegades fins a on arriva la visió. Sorra i més sorra; muntanyes de sorra, dunes es diuen. De dia sota un sol immens i de nit sota els estels. Tot l'univers a l'abast dels dists. Una trampa mortal. Al desert un es troba sol, al desert un es troba amb un mateix. Almenys fins a la última etapa de la Titan Desert; 600 kilòmetres en mountain bike. Els participants de la propera edció de la Titan desert hauran de creuar el Sahara i després l'estret de Gibraltar per finalitzar per les muntanyes de Granada. El desert i el mar s'ajunten per misteris...

Continuar llegint...

26 de Setembre del 2010

At.Bilbao - 1, Barça - 3 L'heroi caigut

   Al final el que queda escrit és el resutat i el que valen on els punts. Que passessin "coses" al partit ben poc importa, son simples anècdotes. A Iniesta li van fer una entrada i ell va exagerar-ne les conseqüències. I l'àrbitre del partit va expulsar amb tarjeta vermella al jugador del Bilbao. El Bilbao quedava en inferioritat de condicions i a mida que transcorria el temps, l'inferioritat era més palesa. Així que el públic de San Mamés, va escridassar i xiular Andrés Iniesta cada cop que el jugador tenia la pilota. I al ser substituit, l'esbroncada va ser fenomenal. Son coses que pasen al futbol però en aquestcas potser era una...

Continuar llegint...

25 de Setembre del 2010

Els pares, la disfressa d'educador.

    Quan neix una persona, està "envoltada" de gent que "l'estima", en teoría; no sempre. Suposant que tot vagi bé(sempre hi ha complicacions) aquest nen creixerà "normal". Es a dir amb "educació", "amor", "respecte" i una casa, una famlía, menjar i el demés. A on vull anar a parar és a la "educació". La educació que aquest nen rebrà dels pares. La educació a les escoles és un altre tema que durant molts anys s'ha anat establint i hi ha gent que s'encarrega de decidir què és el millor per als alumnes, en teoría. Pero la...

Continuar llegint...

25 de Setembre del 2010

I si els catalans fóssim espanyols?

Volia fer un exercici d'imaginació i treure tot el que als catalans ens fa difrents de la resta d'espanyols però no té massa solta. Ja fa molt de temps que tots sabem el castellà i el parlem sovint. Ja desde fa molt de temps tots hem estat algun cop a Madrid, al Païs Basc, a Andalusía, a Cantabria o a les illes Canarias. Ja hem aprés que el millor pernil no és el català, que la fabada asturiana és puta mare, que el marisc és millor a Galicia i el pescaito a Càdis. El que no es pot ser és espanyol i d'enlloc més perquè tothom és d'algun lloc en concret; hi hagi nascut o crescut o s'hi senti a gust. Però es veu que aquí hauríem de ser espanyols sense ser catalans perquè el català és una llengua "con acento". No haurìem de voler ser diferents dels madrilenys però...

Continuar llegint...

24 de Setembre del 2010

Sembla que CiU agafa cert avantatge

      Doncs en la meva modesta opinió, és una llàstima. És una llàstima que el progrés polític a Catalunya sigui tant minsu. És una llàstima que el progrés intelectual, de consciència política dels catalans esdevingut pels significatius retalls ocassionats a l'Estatut, amb la prova inequívoca de la magnitudinària manifestació d'abans de l'estiu, esdevingui un no res. El canvi intelectual sembla que no tindrà repercussions polítiques perquè no hi ha opcions vàlides. Qui no va endavant va enrrere i pel que es veu, això és el que passarà a Catalunya. A aquest pas, anem enrere. Tornar al passat, a coalicions CiU-PP, esperant que torni també el del bigoti i Bush torni a ser president del mon, quina llufa. Rcordem que quan aquest home va decidir invair Iraq va ser recolzat...

Continuar llegint...

21 de Setembre del 2010

El correfoc de la Mercè. La disfressa de diable

      (Foto del correfoc del 2005 treta avui mateix de bcn.cat anunciant el correfoc 2010)

    Tot de gent vestits amb caputxes ignífugues. Potser amb la cara pintada, potser amb guants i potser ulleres protectores. Son els diables. La resta de gent millor que porti un mocador per tapar-se la cara, un barret per tapar-se els cabells i màniga llarga per protegir-se de possibles cremades. Els texans son perfectes El correfoc de la Mercé és una animalada. És una de les festes poplars més besties que he presenciat mai. Milers de petard. Milers. No sé quantes colles de diables, moltes, amb els seus dracs i les seves dances...

Continuar llegint...

21 de Setembre del 2010

Sense pasta

   No cal que descrigui el dia ni el lloc perquè a tothom li ha passat o li pot passar. Vas al caixer i no funciona, també li ha passat a tothom; no passa res, vas a un altre. -On hi ha un altre caixer "dels meus?" Ah sí, ja ho recordo, tres o quatre carrers més enllà. -FORA DE SERVEI- -Collò! Bé, ja faig tard però què hi farem. Esperem que aquell que encara està més lluny sí que piti. -Però pot ser que sí o pot ser que no. I resulta que a l'endemà o un altre dia o mai, descobreixes que també n'hi havia un altre més aprop. I jo pregunto, -perquè als caixers...

Continuar llegint...

20 de Setembre del 2010

Por lo civil o lo criminal

     Així és com demanaven des de la prensa esportiva de Madrid que es frenés a Messi en el partit de l'atletic de madrid. Exactament Eduardo Inda, director del diari Marca, el que des d'aquí anomenem "la caverna mediàtica". Ara el que li toca al Futbol club Barcelona és denunciar a aquest individuu per enaltació de la violència cap a un treballador de la casa; si no deixem-ho còrrer. Si el Barça no denuncia o federació de futbol no fot res doncs ala, a possar-s'hi fulles. Que el jugador va treure tarjeta vermella, ja va ser sancionat i li cauran alguns partits sense jugar de càstig no...

Continuar llegint...