07 de Gener del 2011

Límit 80

     Limitar la velocitat d'accés o per sortir de Barcelona a 80Km/h ja s'ha demostrat que va ser un encert en qüestió de rebaixar el nombre d'accidents i la pol·lució. Ara que, circular sol de nit en un tram de 6 carrils d'ample a 80, dona una certa sensació de fer el préssec i potser no caldria anar tant a poc a poc. És igual, sempre hi haurà gent que dirà que el límit és massa baix. El límit ha de ser baix, per poder culpar i/o multar a qui s'hagi vist involucrat en un accident. Hi ha barris a Barcelona a on no es pot anar a més de 30 Km/h i carrers on el límit és...

Continuar llegint...

06 de Gener del 2011

La segona hora

   La segona hora és el millor programa de ràdio a Catalunya entre la una i les dues del migdia. Almenys això és el que marquen els tant de moda índex d'audiències. Això ho han al RAC1 després de "La competència" amb l'Òscar Andreu i l'Òscar Dalmau i aquest altre sí que és un bon programa de ràdio. El dels oscars és original, és innovador i crític  i els personatges que hi surten no tenen cap mena de complexe per dir el que faci falta sigui o no políticament correcte. Fins i tot el tècnic de so, en Víctor Ollé,  ens delecta amb talls...

Continuar llegint...

06 de Gener del 2011

Seríem independents si no fos per ERC ja que a part dels altres partits no independentistes, ERC, no va dir prou

    Espero que els Reis Mags d'Orient no us hagin portat res de res perquè els Reis Mags no existeixen. Hi ha qui mana i qui no. I qui mana, de tant en tant es permet el luxe de pendre el pèl una mica a tothom o simplement a qui es deixi perquè de vegades sembla que volguem ésser enredats 

    Despres de tants anys amb el tripartit omplint-nos la boca d'indepenentisme, fent trontollar Espanya que ja estava de canguelis sense toros a Catalunya; amb tota la "moguda" de l'Estatit... Realment Erc va fer una bona feina però cometent un immens error que no va ser pas l'aliança del...

Continuar llegint...

03 de Gener del 2011

A Can Caralleu, l'important no és participar

    Com cada any, vàrem llogar una pista de futbol sala per el clàssic partidet de Nadal amb tota la familía. Alguns ja veníem vestits des de casa amb la samarreta del Barça.  Però un cop a la porta d'entrada al recinte de Can Caralleu, a Sarrià, a la part alta de Barcelona, l'individuu ens diu que som massa gent, que la pista només és lloga per 15 persones i que a part del preu de la pista, si volem entrar, la resta haurem de pagar 11 euros més els adults i 4 els nens. Total que els acompanyants, les dones amb nens petits, els avis i qui només volgués mirar a la parella, els fills i/o nebots, havia de pagar apart. Naturalment, si ens haguessin avisat abans hauríem llogat la pista a un altre lloc però com que ho havíem fet cada any, a nosaltres ni s'ens va ocòrrer que ara a Can Caralleu, l'important no és...

Continuar llegint...

11 de Desembre del 2010

Embrutar la samarreta

Desprès de tota la vida presumint d'uns colors, va i ens taquen la samarreta de sang. Tota l'esquena bruta de sang per una punyalada traidora. Tant orgullossos estem del nostre equip que no ens queda més perdonar i acceptar com bones les excuses i les raons. El tret diferencial del Barça és la manera de fer les coses? Ara resulta que tothom s'ho creu tot? Qatar Foundation pagarà 30 milions d'euros cada any al Barça. No sé com porten els números aquesta gent però si com qualsevol empresa o institució que inverteix en publicitat hi destina més o menys el 10 per cent del seu pressupost, això deu voler dir que Qatar Foundation destina cada any...

Continuar llegint...

14 de Novembre del 2010

Xavier Sala Martin

     Conegut popularment com "el jaquetes". Era el que manegava els números a can Barça amb en Laporta. És prou conegut per la seva afecció a portar americanes de color estrafolari. Es veu que en té força i sovint les llueix. És un economista que es vol fer notar, ben curiós. És profesor a la Universitat de Columbia o un lloc d'aquests americans i se'l pot escoltar per la ràdio a Rac1 amb en Basté o en Clapés, el que demostra un...

Continuar llegint...

12 de Novembre del 2010

Les partícles elementals

  "Les partícles elementals" (1998 - Anagrama) és el títol d'un dels llibres d'un tal Houellebecq. Normalment, un es llegeix un llibre i després opina, pot opinar; si no l'ha llegit no pot opinar, aquesta és la teoria. El llibre en concret, no va d'això, no sé de què va. Segons la contraportada va de dos germans, l'un savi i tontet i l'altre més normalet. Però me'l vaig començar a llegir i van començar a  aparèixer personatges. Cada vegada més. Un munt de gent. A més a més, en Houllebecq, té la pretensió d'explicar l'època(l'època actual) on...

Continuar llegint...

07 de Novembre del 2010

El papa, el papa, el papa, el papa, el papa

    Doncs sí ja ha vingut el papa de Roma a Barcelona i tots els freakis católics contents com si el Barça hagués guanyat tots els títols. Diuen que ho han vist més de 150 milions de persones a tot el mon. Ha sigut una pasada, el papa es va saltar el protocol i va sortir al balcó a saludar, cunyàaaaaaaaa. No acavo d'entendre quina és la gràcia de esperar un munt d'hores per veure pasar durant uns segons a algú que saluda. Suposo que la teoria és que el papa es trobi ben rebut i que pensi que sí que hi ha gent que vol que hi hagi algú a l'esglèsia que mani; per Barcelona, en carrerets...

Continuar llegint...

02 de Novembre del 2010

Marc Màrquez pilar de vuit

    Impressionant cap de setmana de tres dies. Totalment aliè als successos mundials arriba el dimarts i te'n adones del què ha passat. La colla de Vilafranca va aconseguir descarregar un castell de vuit sense folre ni manilles! Senyors, ens hem de treure el barret davant dels castellers. Potser la UNESCO declari finalment que els castellers son patrimoni de la humanitat però si no, cap problema, son patrimoni de l'orgull català. Un castell de vuit com es va fer aquest cap de setmana no està a l'abast de ningú més. Potser mai més en la historia de la humanitat es torni a repetir i quelcom d'aquesta índole mereix un aplaudiment general sense cap mena de recança. Una gesta...

Continuar llegint...

01 de Novembre del 2010

Vador Lladó

 En Vador Lladó parla cada matí per la ràdio, fa ràdio desde fa segles. Té el seu propi estil, descarat, bromista, divertit, boig, cregut, simpàtic, pretenciós e incomfusible. Amb els anys que porta fent ràdio i fa el mateix que sempre. Ara deu manar més que abans però fa el mateix paper de alienígena graciós que la primera vegada que el vaig sentir.