15 de Juny de 2010

Gràcies, Agustí

M’estava demanant un gelat a un xiringuito de platja, era un dissabte d’agost. De sobte, hem va sonar el mòbil, a la pantalla hi deia: Agustí Benedito. Al cap d'una estona de xerrar hem va preguntar, no creus que haurien de canviar moltes coses al Barça?
Li vaig dir que si, que tot i que l’equip anava bé, sentia una profunda decepció en termes institucionals, patrimonials i de caràcter ètic. "Que et sembla si ho fem nosaltres?", em va preguntar. "Estàs sonat", li vaig contestar sense pensar-ho massa.

Al cap de cuatre minuts l’Agustí ja m’havia no només convençut, sinó activat mentalment per tal de posar-hi fil a l'agulla. I va ser així com juntament amb en Lluis Daniel Geli, tot va anar agafant forma poc a poc, de forma increïblement sòlida. Unes reunions nocturnes a l'hotel Àbac, no feien més que donar-li un aire de certa clandestinitat a una idea que començava a caminar amb vida pròpia i que al poc temps ja no ens pertanyia a nosaltres únicament. Va arribar el moment de fer-ho públic, amb un vídeo autoeditat i amb uns genis de l’entorn 2.0, varem sortir a la llum publica. Ja estava fet, ara era qüestió de veure la idea sabria caminar o no. Al dia següent, varem obrir el telenotícies migdia, amb aquell posat que té l’Agustí: fresc, despert, nou i absolutament convincent (sense corbata). Ja no hi havia qui ho pogués aturar. Havíem de reunir un grup de catorze valents capaços d’adquirir el compromís d’avalar en cas de victòria, no era fàcil però l’Agustí ho va fer. Un mes més tard necessitàvem un grup de treball de més de cent persones que dediquessin part del seu temps a la causa, desinteressadament –no ho aconseguirem- li vaig dir. Ho va aconseguir, un cop més. Va arribar el moment de professionalitzar la organització per tal de treure-li suc a la limitació pressupostaria autoimposada; hem tingut un bon equip de treball, molts hi han deixat la pell. Finalment va arribar el gran obstacle, les 2.095 signatures, i aquesta si que era realment difícil. Amb empentes i rodolons, a 4 minuts del límit horari ho vàrem tornar a aconseguir.

A partir d'aquí, ja coneixeu com va acabar la historia de les eleccions; amb un munt de candidats desfets pel camí i amb una única alternativa a l’equip de Sandro Rossell, una alternativa nascuda de la base, del soci, de la més pura democràcia. Un equip que felicita al club per l'organització, al guanyador per la merescuda victòria, al soci per anar a votar en massa i tothom que ens ha votat perqué compartim la seva alegría, nosaltres si que no us fallarem. Els deixarem treballar desitjant que els resultats el acompanyin, apoyarem al nou president, si l.i va bé voldrà dir que qui guanya és el Barça, guanyarem tots. La llavor plantada per 8.044  socis romandrà en hivernació, de fet no dependrà de la nostre voluntat, perquè ja no la controlem nosaltres… depén dels socis.

Per cert els que deien que no teníem equip, només un missatge: no s’arriba a fer el que hem fet sinó és amb un gran equip. No sé que hagués passat si haguéssim tingut la seva notorietat i recursos...

Oriol Bueno i Pascual
Membre de l'equip directiu de l'Agustí Benedito