08 de Juliol de 2010

És a dir, que del que es tracta és de sortir a defensar la dignitat dels catalans i no la de CIU, ni del PSC, ni d'ERC, ni d'ICV, ni tant sols la d'Òmnium Cultural, i totes aquestes baralles de pati d'escola hi sobren i fan nosa. Repeteixo que s'ha posat seny i per tant s'ha posat fre al ridícul que tots plegats ja començàvem a fer.

He de dir, a més, que la polèmica no sols ha estat inoportuna, sinó també absurda. A fi de comptes, s'enfrontaven dues opcions perfectament vàlides i compatibles. D'una banda, un lema que compartim tots els que donem suport a aquest acte. D'un altre, la senyera, i ja m'explicaran com es pot trobar inoportú que el símbol nacional per excel·lència de Catalunya, encapçali la manifestació.

Alguns poden pensar que el lema divideix, perquè els suggereix proclames independentistes que no comparteixen, i aquesta no és una manifestació per la independència, encara que els més entusiastes del sobiranisme s'ho vulguin creure, o que s'ho pensin en el PP. Aquesta és una manifestació per la dignitat de Catalunya, i el lema "som una nació, nosaltres decidim" fa honor a aquest esperit, al de tots els catalans i no al d'una part.

D'altra banda, si el lema pot ser integrador, la senyera ho és sens dubte. Per tant, que comparteixin la capçalera de la manifestació és una solució perfecta, lògica, equilibrada i natural. Que per a decidir això hagin hagut de passar uns quants dies plens de retrets entre partits és lamentable.