Aquest diumenge ha estat un dia d'entrevistes als diaris per als principals dirigents dels partits polítics catalans. Montilla a El País, l'Artur Mas a El Periódico i en Puigcercós a l'Avui, han parlat del rumb que al seu entendre ha d'emprendre Catalunya en la propera legislatura, el primer d'ells defensant una certa continuïtat i, si de cas, una millora de l'encaix de Catalunya dins l'estat espanyol, el darrer apostant per la independència, i el convergent, com sempre, per l'una i l'altra. O m'ho sembla a mi, o aquesta campanya electoral que ja fa temps que dura no tindrà altre debat que les diverses formes d'entendre el dret a l'autodeterminació del poble català. És a dir, que es parla i es parlarà d'independència, federalisme, espanyolisme, centralisme, d'escolanets i de concelebrants, es repartiran carnets de catalanitat i diplomes de responsabilitat, es parlarà de la nació i de la nacionalitat, dels símbols i les essències, de víctimes i botxins (en sentit figurat, és clar), de sobirania i de solidaritat.... I no es parlarà de l'economia ni de l'atur, de l'urbanisme ni del medi ambient, de la sanitat o de l'educació, de la justícia i els seus problemes, ni de moltes altres coses.