e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

15 de Febrer de 2011

En un passatge del Cementiri de Praga, d'Umberto Eco, el notari Rebaudengo instrueix al seu jove passant Simone en l'art de la falsificació: "Que quedi clar, estimat Simone, que jo no faig documents falsos sinó noves còpies de documents autèntics que s'han perdut o que, a causa d'un accident sense importància, no es van arribar a fer mai, però que haurien pogut fer-se o s'haurien hagut de fer". Simonini, el protagonista de la novel•la, gran maquinador i gran falsificador, és l'únic personatge d'aquesta obra que no ha existit mai, segons l'autor, i tanmateix és el més real de tots. Com diu Umberto Eco, "en la literatura com en la vida res no és el que sembla i ningú és realment qui diu ser: tot és segons convingui".

I si en la literatura la creació sempre és possible a partir del no res, en la vida la creació és l'art d'elaborar la veritat a partir dels fets. Verum esse ipsum factum, la veritat és el que es fa. Ho afirmava Giambattista Vico a De italorum Sapientia el 1710. Advocat i filòsof napolità, Vico sostenia el principi verum-factum, segons el qual l'única veritat coneguda es troba en els resultats de la producció, és a dir, que l'única veritat és la que ha estat creada.

L'obra de Vico pertany a un temps en que la raó de la Il•lustració s'obria pas en els ambients filosòfics i intel•lectuals d'Europa, una època en que els fets cobraven gran importància en front dels vells prejudicis, l'obscurantisme i la superstició heretats de l'edat mitjana. I amb els fets, la seva interpretació. Es va emprendre un llarg camí en favor del pensament i la relativització que tant poc agrada encara a les mitres purpúries del present, que tenen com a pecat capital l'anomenat relativisme moral.

En termes de producció, la veritat és un producte elaborat a partir d'una matèria prima constituïda pels fets i un procés de transformació altrament anomenat manipulació, del que s'obté un producte final llest per a ser distribuït i venut. El relativisme del verum-factum legitima el concepte que el vell notari del cementiri de Praga té de la veritat i desdibuixa fortament el de mentida, ja que la mentida, com diu el diccionari, és l'afirmació conscient d'una cosa que no respon a la veritat, i en la majoria de casos la mentida es converteix en totalment prescindible per obra i gràcia de l'elaboració d'una nova veritat. N'hi ha prou en llegir els diaris d'un sol dia i veure les diferents veritats que en cadascun s'hi expliquen a partir dels mateixos fets reals.

Avui mateix, en els escassos dos-cents metres que hi ha entre casa meva i la botiga on compro el diari, he trobat material per a fer dos reportatges que, de fet, no penso realitzar: un en el que vendre una ciutat bruta i deixada, i en la que les autoritats municipals no vetllen per la neteja i salubritat dels espais públics; l'altre per a vendre una ciutat neta i polida, on les voreres no tenen paperots ni deixalles i les papereres es fan servir. Tots dos mostrarien la veritat, perquè tots dos reportatges es podrien basar en les evidències d'un seguit de fotografies d'espais estratègicament escollits en aquests dos-cents metres de carrer. I al mateix diari, les veritats són ben diferents a les d'altres diaris.

De fet, és l'essència de la publicitat -quan dos científics a sou d'una empresa afirmen que els seus productes són fiables es pot dir sense mentir que la ciència avala el producte- i de la política, on al vas hi ha sempre la mateixa aigua però a vegades és mig ple i a vegades mig buit, segons qui sigui l'orfebre de la veritat. William Randolph Hearst, el magnat de la premsa nord-americana que va inspirar el personatge del ciutadà Kane en la pel•lícula d'Orson Wells, afirmava sense rubor I make news, "jo faig les notícies". Sense cap escrúpol alterava i manipulava els fets per a fer les notícies més escandaloses i sensacionalistes, fins aconseguir que els seus diaris fossin els més venuts de nord-amèrica, a la vegada que propiciava l'acompliment dels interessos polítics i comercials de les grans fortunes dels Estats Units, inclosa la seva. La seva campanya el 1898 en favor de la guerra amb Espanya pel control de Cuba, manipulant fins a la sacietat els fets de l'enfonsament del cuirassat de la marina nord-americana Maine a la badia de La Habana, són tota una lliçó de periodisme groc i sensacionalista, amb fervorosos seguidors al món empresarial de la premsa d'avui, i sinó sols cal donar una ullada a l'imperi Murdoch, al conglomerat periodístic de Berlusconi o a la Fox. Si ens hi posem, també a casa trobarem exemples, fins i tot en els mitjans més modestos.

Per això en el taller de la veritat es poden fabricar històries al servei de la política per encàrrec i segons recepta, amb el segell de verum-factum. Es cullen els fets que interessen. És important una bona tria: sols els que interessen a l'objectiu que es pretén. No cal que es puguin comprovar, n'hi ha prou en que no es puguin rebatre (s'és culpable mentre no es demostri el contrari). Es barregen intensament i s'adoben amb una bona dosi d'oportunisme i un polsim de demagògia, i s'obté una veritat en condicions de ser venuda al servei de qui ha fet l'encàrrec. I al despatx del vell notari s'hi obtenen veritats encara més elaborades, les que haurien hagut de ser i pel motiu que sigui no han succeït. Allí, fins i tot la matèria prima és fruit de la creació i els fets que no han ocorregut esdevenen reals per obra i gràcia de l'ambició d'uns i la credulitat d'altres.

El missatge és verum-factum, el got és mig ple o mig buit, al nostre gust (o al seu). Com deien en una sèrie televisiva de ciència ficció, "la veritat és allà fora". La d'aquí és aigua tèrbola.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2636
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR