29 de Juny del 2010
De Ferran VII va dir l'Antonio Gala que l'anomenaven "El Deseado", fins que va arribar. Ha passat el mateix amb la sentència de l'Estatut. Ens hem passat quatre anys exigint-la i ara preferiríem que no hagués arribat mai. L'ocasió és propícia per a que tothom hi digui la seva, els polítics facin declaracions grandiloqüents, es signin manifestos, es facin manifestacions,...., el que convingui. Per això, com que ja s'està dient tot, jo em limitaré a quatre obvietats i alguna bajanada que també són per a pensar-hi.En primer lloc, he sentit dir per alguns que ja tenim estatut, cosa més falsa que un sopar de duro. D'estatut en tenim des de l'any 1979, i ja en fa quatre que el varem canviar, suposadament per a fer-ne una nova edició corregida i augmentada. I seguim tenint-ne, sols que ara ha passat per la censura i ens queda en...
Continuar llegint...
08 de Juliol del 2010
Finalment algú ha posat seny i s'ha aclarit l'embolic de la capçalera de la manifestació. Ja era hora, perquè tot plegat semblava una invitació a que els que no ens casem amb cap partit polític ens quedéssim a casa. Ha de quedar clar que aquesta no és una manifestació per a fer política pura i dura, és a dir, per a cercar protagonisme i de passada restar vots al rival. O sigui que no ha de ser una manifestació de polítics sinó de ciutadans i ciutadanes. Benvinguts els polítics, és clar, però tot aquest sidral no s'ha muntat perquè ells es facin la foto amb una pancarta o amb una senyera, sinó perquè a la foto hi surti un milió de catalans emprenyats.És a dir, que del que es tracta és de sortir a defensar la dignitat dels catalans i no la de CIU, ni del PSC, ni d'ERC, ni d'ICV, ni...
Continuar llegint...
12 de Juliol del 2010
La pregunta que ens fem tots és "i ara què?". La manifestació, per descomptat, és el que calia, i per això estava prevista ja des de fa mesos, quan es va preveure que la sentència del TC no trigaria a arribar. És evident que ha estat un èxit, per la participació, pel civisme que s'hi ha exhibit (els intents d'agressió al President Montilla i a en Duran Lleida han estat casos molt aïllats i sense més transcendència), i perquè crec que s'ha assolit l'objectiu principal de la manifestació, el que de veritat l'ha fet unitària, que és el rebuig dels ciutadans de Catalunya al menyspreu i la dependència que se'ns imposa des de l'estat central, i als obstacles que des d'aquest estat es posen al camí cap a la plena sobirania de Catalunya.Em sembla a mi que aquest era l'esperit de tots els catalans i catalanes...
Continuar llegint...