e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

29 de Juliol del 2010

Les cuixes i els antiespanyols, al diccionari

Acabo de llegir una estupenda notícia a El Periódico d'avui. La Real Academia Española, la que "limpia, fija y da esplendor" a l'idioma castellà, acaba d'incorporar al Diccionario de la Real Academia Española, entre d'altres, tres paraules llargament esperades: "muslamen", "abducir" i "antiespañol". Vegem com les defineix:

Muslamen: 1. m. coloq. Esp. Muslos de una persona, especialmente los de mujer.

Abducir: 1. tr. Alejar un miembro o una región del cuerpo del plano medio que divide imaginariamente el organismo en dos partes...

Continuar llegint...

27 de Juliol del 2010

Ser un bon Déu costa un ull de la cara

Odin era el més important dels déus de la mitologia nòrdica. Extrec de l'Enciclopèdia Catalana: "Déu suprem de l'antiga religió nòrdica, corresponent al saxó Wodan i a l'antic alt alemany Wuotan. Procedent, segons sembla, d'una tradició religiosa pregermànica, el seu nom va vinculat amb una idea de 'furor' que és a la base de l'endevinació poètica (en llatí, vates). Fill de Borr i de Bestla, pare de Bardl, en el panteó germànic figura com a "pare universal", "governador del cel i de la terra" i "Creador", però manca dels trets olímpics de les divinitats supremes dels altres pobles indoeuropeus. En ell abunden els caràcters funests; el seu poder (limitat només pel fat) deriva d'un suprem saber màgic, aconseguit en la font de Mimir, en canvi d'un ull (fet paral·lel al...

Continuar llegint...

25 de Juliol del 2010

Què interessa, què importa

Aquest diumenge ha estat un dia d'entrevistes als diaris per als principals dirigents dels partits polítics catalans. Montilla a El País, l'Artur Mas a El Periódico i en Puigcercós a l'Avui, han parlat del rumb que al seu entendre ha d'emprendre Catalunya en la propera legislatura, el primer d'ells defensant una certa continuïtat i, si de cas, una millora de l'encaix de Catalunya dins l'estat espanyol, el darrer apostant per la independència, i el convergent, com sempre, per l'una...

Continuar llegint...

23 de Juliol del 2010

El pes (real?) de l'independentisme

Algunes coses no canviaran mai. Si hi ha quelcom de predictible, conegut i evident és el sentit pràctic, el realisme i la serenitat amb que els catalans acostumem a encarar el futur. El seny, en diem amb orgull. La pela, en diuen, burletes, més enllà de l'Ebre. Significa això que d'aventures les justes i ben pensades, no fos cas que prenguéssim mal, i abans que res fem números, que ja veurem si surt a compte.

El dia 10 de juliol, dia de la Manifestació, el catalanisme estava en plena ebullició. Si aquell dia s'hagués celebrat un referèndum per la independència, fins i tot la mare superiora hauria votat a favor. L'endemà, molts catalans van sortir al carrer per a celebrar la victòria de la selecció espanyola a Sud-àfrica i van aparèixer als balcons de Catalunya força banderes espanyoles. En dos dies, dues sotragades...

Continuar llegint...

19 de Juliol del 2010

Etiquetes, naips i política

A l'escola, de petit, m'havien ensenyat que els regnes de la naturalesa són tres: animal, vegetal i mineral. Una classificació ben senzilla. Bèstia, planta o pedregam. I d'aquests tres pilars bàsics penjaven, és clar, totes les subclasses que fossin necessàries. Una etiqueta per a cadascun dels éssers vius i dels que no ho són, sempre que siguin naturals.

Al llarg de la història la majoria de científics i estudiosos han dibuixat un esquema de la natura representat en arbres filogènics plens d'etiquetes que representen cadascuna de les espècies vives, ja siguin vegetals o animals. Així ho va imaginar en Carl Von Linné al segle XVIII, que va classificar als éssers vius en nivells jeràrquics, començant pel regne. Taxonomia és el nom que rep aquesta classificació, la ciència d'ordenar els organismes. La...

Continuar llegint...

12 de Juliol del 2010

L'hora del seny

La pregunta que ens fem tots és "i ara què?". La manifestació, per descomptat, és el que calia, i per això estava prevista ja des de fa mesos, quan es va preveure que la sentència del TC no trigaria a arribar. És evident que ha estat un èxit, per la participació, pel civisme que s'hi ha exhibit (els intents d'agressió al President Montilla i a en Duran Lleida han estat casos molt aïllats i sense més transcendència), i perquè crec que s'ha assolit l'objectiu principal de la manifestació, el que de veritat l'ha fet unitària, que és el rebuig dels ciutadans de Catalunya al menyspreu i la dependència que se'ns imposa des de l'estat central, i als obstacles que des d'aquest estat es posen al camí cap a la plena sobirania de Catalunya.

Em sembla a mi que aquest era l'esperit de tots els catalans i catalanes...

Continuar llegint...

11 de Juliol del 2010

Una nació retòrica

A casa sempre m'han dit que en això de les lectures sóc estrany. Ja m'ho deien de petit: "nen, no llegeixis aquestes coses que no són per a la teva edat". I estrany com sóc, m'ha semblat que, ara que en tinc l'ocasió, estaria bé que em llegís la sentència de l'Estatut. Així que, ni corto ni perezoso, que diuen per enllà, me la vaig baixar ahir mateix de la web del Tribunal Constitucional. Un totxo de 881 pàgines amb pretensions de document més o menys jurídic. No cal dir que a casa hi ha hagut un drama. "Nens, el pare s'ha trastocat". Els veïns murmuren: "Ja es veia a venir que un dia o altre li havia de passar". Els nens ploren, la dona maleeix, potser em faran tancar, però jo, sorrut, m'aferro a la sentència i...

Continuar llegint...

08 de Juliol del 2010

Una manifestació de ciutadans i ciutadanes

Finalment algú ha posat seny i s'ha aclarit l'embolic de la capçalera de la manifestació. Ja era hora, perquè tot plegat semblava una invitació a que els que no ens casem amb cap partit polític ens quedéssim a casa. Ha de quedar clar que aquesta no és una manifestació per a fer política pura i dura, és a dir, per a cercar protagonisme i de passada restar vots al rival. O sigui que no ha de ser una manifestació de polítics sinó de ciutadans i ciutadanes. Benvinguts els polítics, és clar, però tot aquest sidral no s'ha muntat perquè ells es facin la foto amb una pancarta o amb una senyera, sinó perquè a la foto hi surti un milió de catalans emprenyats.

És a dir, que del que es tracta és de sortir a defensar la dignitat dels catalans i no la de CIU, ni del PSC, ni d'ERC, ni d'ICV, ni...

Continuar llegint...

08 de Juliol del 2010

El llibre dels vicis

A l'Alte Pinakothek (pinacoteca antiga) de Munic s'hi exhibeix un gran retaule de fusta en el que s'hi representen escenes de la vida d'alguns dels Pares de l'Església. És obra de Michael Pacher, un pintor i escultor austríac de finals del segle XV. En una de les taules s'hi pot veure a Sant Agustí, bisbe d'Hipona, i a un diable que li ensenya el Llibre dels Vicis. Sempre m'ha semblat que si un ha de prendre alguna decisió important, és convenient disposar d'un llistat d'alternatives, de fet, d'un catàleg. I si cal pecar, fem-ho bé.

La idea és que el bon bisbe, com se suposa dels sants, no pecava mai, i el...

Continuar llegint...