e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

22 de Gener de 2014

Nens catalans a madrasses africanes.

El dimarts 21 de gener, el TN de nou format de TV3 va obrir amb un titular que m'hauria costat d'imaginar veure a la capçalera d'un informatiu: centenars de nens catalans que marxen a Gàmbia, Senegal i d'altres països africans a estudiar l'Alcorà en madrasses, o escoles islàmiques. El reportatge entrevistava aquests nens, però també els seus pares i els professors de les escoles catalanes que, de sobte, detectaven com un alumne "desapareixia" sense més explicacions.


Segons el que es diu al reportatge, és un fenomen que ha anat a l'alça en els darrers anys; almenys a Catalunya, perquè a d'altres països europeus amb una tradició més llarga d'immigració provinent de països islàmics, és un fenomen que coneixen prou bé, amb la diferència que allà ja s'hi han importat les madrasses (només al Regne Unit, es calcul.la que n'hi ha entre 1.500 i 2.000) i, per tant, el nombre de nens que marxen durant una temporada del país és menor.


Durant la seva estada a la madrassa, els nens del reportatge es passaven hores i hores memoritzant un text, l'Alcorà, en una llengua que no entenen ni parlen, l'àrab. Això no és un hàndicap, ja que l'Alcorà és inqüestionable i ininterpretable, i part de la seva natura divina rau simplement en l'entonació i musicalitat dels seus versos. Per tant, en un moment de la seva vida en què aquests nens haurien d'estar desenvolupant les seves facultats de pensament crític, se'ls envia a un lloc on es limiten a exercitar les seves capacitats memorístiques. Això, que de per sí ja és terrible, resulta encara pitjor si pensem que la majoria d'aquests nens torna a Catalunya després d'un temps, i que ho fan completament alienats i desorientats. També, per què no dir-ho, havent passat tantes hores llegint un text que predica la destrucció dels infidels i la supremacia de l'Islam, radicalitzats i amb una mentalitat hostil cap a la nostra societat i els valors que representa.


Els pares entrevistats afirmen, no sense raó, que els nens han d'aprendre que la vida és dura, cosa que aquí no veuen perquè "ho tenen tot". Realment, alguns pares de criatures sobreprotegides i poc frustrades en podrien prendre nota, d'això. Ara bé, aquests nens tornen a Catalunya amb la certesa que la vida és més dura del que havien vist fins ara, sí, però també, probablement, amb un profund sentiment de victimització que atribueix gran part de la culpa de la duresa de les condicions de vida a l'Àfrica a la benestant societat europea.


La pressió que aquest fenomen posa sobre el sistema educatiu, sobretot a les escoles amb un alt percentatge d'immigrants, tampoc s'ha de subestimar. Els nens que tornen no es poden incorporar a les classes normals, de manera que les "aules d'acollida", que tanta controvèrsia van suscitar en l'epoca del pensament únic políticament correcte del Tripartit, esdevenen ara "aules de reacollida" que, més que probablement, ho tindran molt difícil a l'hora d'intentar desfer el mal que s'ha fet a la ment d'aquests adolescents.


El reportatge de TV3 és més incisiu del que trobem habitualment als mitjans, i tracta el tema amb equanimitat, entrevistant totes les parts implicades (nens, imams, pares i mestres). Ara bé, és impossible, en un reportatge de cinc minuts, incidir sobre les veritables causes i implicacions que té aquest fenomen. Alguns es preguntaran si realment aquesta és una notícia de portada. Doncs sí que ho és.


Mentre a Catalunya ens estem interperl.lant constantment sobre si fem prou, i si ho fem prou bé, per integrar els nouvinguts i la seva descendència, posant tota mena de recursos a la seva disposició, ens trobem amb centenars de famílies, potser més i tot (no hi ha dades oficials) que decideixen que la identitat del seu fill no ha de ser la catalana/occidental, sinó la islàmica. L'Islam és una religió-ideologia supranacional, ja que en els seus afanys expansionistes i supremacistes contempla la utopia de tot un món finalment unificat sota la bandera islàmica. Mentrestant, aquí es dóna tota la importància a que aquests nens parlin català, sense tenir en compte que el domini d'una llengua, per molt desitjable que sigui de cara a la integració, és únicament un factor en aquest procés, i segurament no pas el més important.


Els nens que tornen de les madrasses africanes sovint no poden reintegrar-se amb èxit al sistema educatiu i han de fer programes de qualificació professional que tampoc els garanteixen gaire més que un futur laboral precari en el millor dels casos. Molts d'aquests joves passaran a allargar les cues de l'atur i a ser receptors de tots els ajuts que es donen per tal de mantenir la "pau social". Amb tant de temps disponible a les seves mans, i sense un futur al davant més enllà de la propera paga del subsidi, molts d'aquests joves es mantindran als ghettos de sempre, formaran colles i bandes on es reforçarà i radicalitzarà la seva identitat i, en un futur no gaire llunyà, esdevindran un veritable problema. D'on si no us penseu que han sorgit les banlieues franceses i els seus disturbis de 2005 i anys posteriors; o les revoltes a Londres i altres ciutats britàniques del 2011; o les constants lluites amb la policia a Altona, Hamburg; per no parlar de l'estat de setge permanent que es viu a Marsella; o dels districtes de Malmö, Suècia, on la policia ni tan sols hi entra. I molts d'altres que em deixo.


Aquests nens són, sens dubte, les primeres víctimes. Víctimes dels seus pares i d'una ideologia radical i radicalitzadora, l'Islam, per bé que no tots els musulmans siguin violents, esclar. Si no s'exerceix un control ferri per part de les autoritats, aquest fenomen no farà altra cosa que anar a l'alça. Les conseqüències, no només per a aquests joves, sinó per a tots nosaltres i els nostres fills, seran terribles, i no passaran gaire anys per tal que les puguem veure.


El TN de Toni Cruanyes ha fet una bona feina a l'hora de tractar aquest tema amb un cert grau de profunditat i posant-lo com a primer titular. De ben segur que n'hi haurà molts que no entendran el perquè de tot plegat. Però, amb sort, també n'hi haurà molts d'altres que veuran amb alarma que això ho pagarem tots tard o d'hora. Ara seria desitjable que, a partir del que s'ha vist per televisió, s'establís un debat serè, però ferm a l'hora, a tots els nivells, desprovist de correccions polítiques innecessàries i afanys de "no ofendre", i on la responsabilitat de la integració dels nouvinguts, potser per primera vegada, no recaigués només sobre nosaltres com a societat d'acollida, sinó sobre aquells que hi han vingut buscant, suposadament, una vida millor.


Pensem-hi. Ens hi va el futur, que no es poc.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
585
1
Comentaris afegits 
JordiMB (Bcan) 30-01-2014 - 18:49
El sionisme s l'nic tema que coneix aquesta senyora, no es cansa de parlar sempre del mateix?.
TORNAR