e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

24 d'Agost de 2014

L'Islam no és la religió de la pau


Es diu sovint que, si una gran mentida es repeteix un cop i un altre, el públic se l'acabarà creient, per molt enorme que sigui. Això és el que passa amb l'afirmació, repetida dia sí i dia també, que l'Islam és "la religió de la pau".

Des de fa un parell de mesos, no hi ha dia que no tinguem notícia d'una nova atrocitat comesa per EI (Estat Islàmic), un grup terrorista que ha aconseguit el que fins fa poc hauria semblat impensable: deixar Al-Qaeda, la mateixa Al-Qaeda que va perpetrar els atemptats de l'11-S, com un grup d'aprenents gairebé inofensius. En poques setmanes, EI ha aconseguit el que Al-Qaeda no va aconseguir mai: expandir el conflicte i la jihad i travessar fronteres nacionals, fronteres que EI no reconeix, tal i com la seva implantació d'un incipient Califat demostra. El mapa de les seves aspiracions abarca una immensa extensió de territori de tres continents: l'Àsia, l'Àfrica i els territoris europeus que en un moment donat van estar sota domini musulmà fins que la Reconquesta d'una banda i la derrota a les portes de Viena d'una altra van aturar l'avanç islàmic.

Estat Islàmic ha fet servir el terror per guanyar territori d'una manera vertiginosa: assassinats (que no pas "execucions") en massa; tortura; amputacions; crucifixions; violacions de dones i nenes; esclavatge de tots aquells que no ha executat; casaments forçosos de nenes -nenes- amb gihadistes; creguin-me, el que es veu a les notícies no constitueix ni una mínima part del material gràfic disponible a través de la xarxa, un material que fa regirar l'estómac més resistent.

Precisament perquè la major part d'aquest material no s'ha transmès a través de les notícies si no és de forma extremadament delicada i asèptica, no ha sigut fins la decapitació del periodista James Foley que sembla que el gran públic ha adquirit consciència de què és en realitat EI i que el perill que representa no es limita a la zona on estan duent a terme la seva jihad, sinó al món sencer.

Al mateix temps que el públic ha començat a esdevenir més i més conscient, perquè l'enormitat de les atrocitats d'EI ha fet impossible amagar-ho per més temps, han començat a sorgir les primeres veus aquí i allà, com ja era d'esperar, afirmant categòricament que les accions d'EI "no són islàmiques", ja que l'Islam prohibeix la violència contra els innocents. Aquesta i d'altres falsedats són repetides pels mitjans i, de tant repetir-les, acaben per esdevenir veritats. I és crucial que això no passi.

Els proposo una sèrie de preguntes i respostes que, d'una manera didàctica, espero, aclariran alguns dels dubtes i malentesos més freqüents en relació a l'Islam com a suposada "religió de pau".


1.És l'Islam una religió de pau?

El primer que cal tenir en compte és que, si es vol entendre l'Islam, no ens podem basar únicament en l'Alcorà: la màxima aspiració d'un bon musulmà és imitar "el Profeta", i la informació pràctica per fer-ho sorgeix sobretot de la Sira (biografia de Mahoma) i dels Hadits (relats de fets i discursos de Mahoma). Ambdues fonts proporcionen la "Sunna", o camí a seguir per ser un bon musulmà.

El Dr. Bill Warner, del Centre for the Study of Political Islam, és un físic i matemàtic que des de sempre ha tingut un interès especial en l'impacte de les religions en la societat, i ha fet un estudi detallat de l'Islam utilitzant mètodes estadístics i criteris científics. En base a les dades obtingudes a partir dels seus estudis, ha extret tota una sèrie de conclusions. Algunes d'aquestes xifres seran utilitzades per a il•lustrar les afirmacions d'aquest article.

Per ser suposadament una "religió de pau", la trilogia en què es basa l'Islam (Alcorà, Hadits i Sira) té un gran percentatge de pàgines dedicades a la resta de la humanitat, és a dir, a nosaltres, els "kàfirs", i com hem de ser tractats: els estudis del Dr. Warner situen aquestes referències en un 60% del total de pàgines de totes aquestes fonts.

Sovint es diu que "kàfir" vol dir "no creient", però això és fals, ja que "no creient" és un terme neutral i sense connotacions negatives, mentre que "kàfir" és un insult, i dels grossos. Un "kàfir" és qualsevol que no sigui musulmà, ja sigui ateu, budista, cristià, jueu, hindú o animista, és igual. La qüestió és que un kàfir està condemnat a l'infern etern per haver-se desviat del camí correcte que representa l'Islam i, com a tal, no mereix la consideració d'ésser humà, per la qual cosa l'Alcorà ens diu que està permès de burlar-se'n (Alcorà 83:34), espantar-lo (8:12), ordir trames i complots contra ell (86:15) o, ho han endevinat, decapitar-lo (47:4).

Un altre argument que sovint es fa servir per defensar l'Islam com a "religió de pau" és citar el famós versicle de l'Alcorà que diu que "no hi ha obligació en la religió" (2:256). Renombrades autoritats islàmiques afirmen que aquest versicle, com d'altres, queda derogat (és a dir, cancel•lat), pels versicles més recents, com el famós "versicle de l'espasa" (9:5) i d'altres en què s'insta el musulmà a lluitar contra l'infidel fins que deixi d'existir la "Fitnah" (falta de creença o politeisme). Per tant, els darrers versicles de l'Alcorà, que són també els més bel•licosos, cancel•larien els versicles del principi, més espirituals. En tornem a parlar a l'apartat 4.

2.De fet, és l'Islam una religió o més aviat una ideologia política?

Si l'Islam hagués estat simplement una religió, difícilment s'hauria expandit d'una forma tan meteòrica, i no tindria avui l'estatus privilegiat que té arreu del món. L'Islam és una religió en tant que es basa en una sèrie de creences i accions fonamentals, els anomentats "cinc pilars de l'Islam", i que són la "shahada" (Al•là és l'únic déu i Mahoma el seu profeta), el "zakat" (o "almoina"), del qual només en poden ser beneficiaris els musulmans o, en el millor dels casos, els no musulmans molt pobres, però sempre i quan les necessitats dels musulmans hagin quedat cobertes primer; la pregària, o "salat", cinc cops al dia; el Hajj, o pelegrinatge a La Meca, almenys un cop a la vida sempre que sigui possible, i el "saum", o dejuni durant el Ramadà.

Els cinc pilars de l'Islam constitueixen la seva vertent religiosa. Si l'Islam es limités a aquests cinc pilars, seria una religió com qualsevol altra. El problema és que no es queda aquí, sinó que s'exigeix que tots els musulmans, absolutament tots, s'involucrin en la jihad, que esdevé de facto un pilar més de l'Islam. De fet, ha estat la jihad el que ha propiciat que, durant els darrers 1.400 anys, l'Islam s'hagi anat expandint de forma continuada per tot el planeta fins assolir els 1.600 milions de fidels que s'estima que té actualment, i que només en dues ocasions, a Espanya i a les portes de Viena, s'hagi vist obligat a recular. Dit d'una altra manera, ha estat la seva vessant política, i no pas la religiosa, la que ha propiciat l'enorme expansió de l'Islam.

En el seu estudi de l'Alcorà, el Dr. Warner analitza les sures i arriba a la conclusió que el contingut del "llibre sagrat" és polític en un 60% i religiós en un 40%. Això, de fet, no sorprèn en vista de la xifra que donàvem abans, un 60%, de l'Alcorà, la Sira i els Hadits dedicats a la figura del kàfir. Mentre es va limitar a ser un moviment espiritual i introspectiu, l'Islam, per dir-ho col•loquialment, no es "va menjar ni una rosca". En el moment en què va adoptar la vessant política i militar, va experimentar una expansió sense precedents: Warner ha comptabilitzat el promig d'actes violents relacionats amb l'Islam durant els 9 anys de jihad liderada per Mahoma: una acció violenta cada set setmanes.

Precisament perquè l'aspecte religiós és el menys rellevant de l'Islam s'explica que, allà on l'Islam s'ha establert, sempre violentament, les altres cultures i religions, literalment, han desaparegut del mapa: s'estima que la conquesta islàmica es va cobrar, directament o indirecta, 60 milions de cristians, 80 milions d'hindús, 10 milions de budistes i 120 milions d'africans de diverses religions.

L'Islam és un sistema complet, a nivell cultural, legal, filosòfic i ètic; és per això que no necessita, ni demana, idees provinents d'altres cultures i civilitzacions; com a sistema superior que és, de fet, rebutja de ple qualsevol influència externa. És per això que, allà on s'estableix, la resta queda completament arrasada. L'Islam no entén de tolerància simplement perquè no li cal entendre'n. De la mateixa manera, és un sistema tan absolutament totalitari que mai una teocràcia islàmica s'ha vist derrocada per una revolució interna. Recorden com van acabar les famoses "primaveres àrabs"? Cap d'elles ha aportat més democràcia i llibertat als països que les van experimentar i, en alguns casos, l'efecte ha estat precisament el contrari.


3.Quins són els principals trets que diferencien l'Islam de les ideologies o religions occidentals?

Les diferències són moltes, però es podrien resumir, penso, en dues de bàsiques: el paradigma ètic i la dualitat.

El sistema de valors islàmic és radicalment diferent de l'Occidental/judeocristià: des que Mahoma va trencar una treva de 10 anys (el tractat de Hudaybiyah) que havia signat amb la tribu dels Quraysh a La Meca l'any 628, els exèrcits islàmics han utilitzat l'engany (o "taqiyya") repetidament per tal d'avançar la seva causa (allò de "la fi justifica els mitjans"). Mentre que en el paradigma judeocristià es distingeix clarament entre el bé i el mal, en el sistema islàmic la dualitat s'estableix entre el que està permès i el que està prohibit, sense altres consideracions ètiques.

Igualment, els pactes només són vàlids per a consolidar posicions o per guanyar temps en cas que vagin maldades; quan l'enemic es mostra afeblit, esdevenen paper mullat. Això contravé directament la famosa "regla d'or" del sistema de valors judeocristià, pel qual un ha de tractar els altres de la mateixa manera que voldria que els altres el tractessin a ell.

La "regla d'or" i el sistema de valors a què dóna origen sorgeix de la concepció unitària que es té de la humanitat: tots som persones i, per tant, tots mereixem el mateix tracte i les mateixes oportunitats. L'Islam té una concepció dual de la humanitat: hi ha els fidels musulmans i la resta, els kàfirs, que no mereixen consideració d'éssers humans i amb qui, per tant, no cal entrar en pactes a no ser que les circumstàncies ho facin necessari. I qualsevol pacte pot ser trencat quan el vent bufi a favor.

Per tant, qualsevol intenció de negociar amb l'Islam polític, l'únic Islam amb què, d'altra banda, tindria cabuda quaselvol tipus de negociació, no pot passar mai d'un intent futil i sense resultats a llarg termini.


4.És veritat que l'Alcorà té molts versicles que promouen la pau i la comprensió entre els pobles?

Hi ha qui diu que molts versicles de l'Alcorà són pacifistes i no defensen la jihad contra l'infidel. Això tampoc no és del tot cert. L'Alcorà té dues parts: la de La Meca, en què Mahoma va començar a tenir les primeres visions i va començar a sentir les primeres veus divines, i la de Medina, després que "el Profeta" va ser expulsat de la Meca i es va traslladar a aquesta ciutat. De fet l'Alcorà no és de fàcil lectura perquè aquest ordre cronològic de les seves "sures", o capítols, no es va respectar, sinó que es van agrupar d'acord amb la seva extensió, de més llargues a més curtes. El resultat és semblant al que tindríem si una novel•la tingués els capítols ordenats d'acord amb la seva llargada: no tindria ni cap ni peus, aniria endavant i enrere cronològicament, repetiria fets i n'esmentaria d'altres dels quals el lector encara no en té constància. Llegir l'Alcorà implica enfrontar-se a aquesta mena de garbuix.

Ara bé, les sures es poden classificar entre les de La Meca i les de Medina, i el que crida l'atenció immediatament és que les primeres són molt més espirituals, introspectives i, en definitiva, pacífiques, que les segones. Sembla que després de ser expulsat de La Meca, el sentiment de rebuig que va experimentar Mahoma el va portar a aguditzar una personalitat que, ja d'entrada, es podia qualificar de més aviat intolerant amb aquells que no hi estaven d'acord. Aquesta intolerància es va convertir en agressivitat manifesta des del moment que es va traslladar a Medina.

Mentre va ser a La Meca, Mahoma va intentar convertir els del seu voltant a la seva particular visió mitjançant la predicació. Segons el Dr. Warner, es calcul•la que, durant els 13 anys que va estar predicant a La Meca no va aconseguir convertir ni 200 persones a l'Islam. Però tot això va canviar quan es va traslladar a Medina i va iniciar la seva etapa més bel•ligerant.

En una d'aquestes batalles, la batalla de Nakhla, Mahoma va tenir, suposadament, una nova revelació d'Al•là (no seria l'única revelació "oportuna" en la vida del "Profeta"), en què el Déu suprem deia que "la persecució és pitjor que l'assassinat" (Alcorà, 2:214). Aquesta afirmació és extremadament important, perquè autoritza de facto qualsevol musulmà que se senti "perseguit" en un moment donat a assassinar qui considera el seu suposat perseguidor. Avançar la causa islàmica està per damunt de tot, fins i tot per damunt de l'assassinat de gent innocent. Per tant, les accions dels terroristes de l'11-S o les d'Estat Islàmic, fins i tot si hi ha víctimes que a priori es podrien considerar "innocents", com els nens, queden plenament legitimades perquè l'objectiu final és sempre el d'evitar la "persecució" de l'Islam.

La fase bèl•lica de Medina va comportar uns rèdits enormes per a l'Islam: si els primers 13 anys a La Meca van ser més aviat poc productius, entre el 630 i el 1700, l'Islam s'havia escampat per tota la Peninsula Aràbiga, Pèrsia, l'Índia, l'Àsia Menor, tot el nord d'Àfrica i el sud d'Europa, a més del sud-est asiàtic (l'actual Indonèsia).


5.És veritat que la jihad vol dir, principalment, "lluita interior", en el sentit espiritual de la paraula i que, per tant, EI ha "segrestat" l'Islam? Són els membres d'EI "bons musulmans"?

Una altra de les fal•làcies que sentim sovint és que la jihad NO és un aspecte inherent a l'Islam, que la jihad més important, la "jihad major", és la "lluita interior", la que se situa en un context exclusivament espiritual i, per tant, no agressiu. Això no és cert. Ja hem vist com l'Islam no hauria prosperat si no hagués estat per la "jihad menor", és a dir, la "jihad de l'espasa".

És aquesta la jihad que està duent a terme l'Estat Islàmic en el seu intent de reinstauració del Califat, una jihad 100% islàmica en tant que:

•Té una visió dual del món, que divideix entre fidels musulmans i kàfirs, igual que l'Islam. En la ment dels terroristes d'EI no hi entra cap altra religió que no sigui l'Islam; bona prova d'això és que tots els membres d'altres confessions que han sobreviscut a les massacres estan fugint en massa. A Mosul ja no hi queden cristians després de l'ultimàtum d'EI del passat mes de juliol amb les mateixes tres opcions que, des de Mahoma, ha donat el conqueridor islàmic: esdevenir un "dhimmi" o ciutadà de segona classe sotmès al pagament de la "jizya" o impost de protecció; convertir-se a l'Islam per esdevenir ciutadà de ple dret; ser passat per l'espasa. Recordem també la massacre de més de 500 iazidites fa només uns dies en negar-se a la conversió.


•Igual que Mahoma i els seus successors, els terroristes d'EI han utilitzat la jihad per finançar la jihad. Només els enormes botins obtinguts gràcies al pillatge i expoli sistemàtic de totes les comunitats que han destruït fins ara expliquen el seu imparable avanç.


•Igual que Mahoma i els seus successors, Estat Islàmic ha violat i esclavitzat moltes dones i nens després de matar els homes de les seves comunitats. Amb els matrimonis forçats, EI ha declarat que pretén esborrar el "gen iazidita", la qual cosa constitueix un genocidi en tota regla.


No és acceptable afirmar que l'Islam ha estat "segrestat" per una banda de terroristes enfollits. Això és el que es diu cada vegada que es comet una atrocitat en nom de l'Islam, però aquesta fal•làcia políticament correcta es demostra completament falsa escoltant les paraules del destacat teòleg i líder dels Germans Musulmans, Sayyid Qutb: "Quan l'Islam busca la pau, no és una pau superficial (...) La pau que desitja l'Islam és aquella (...) en què l'obediència de tothom sigui a Déu i només a Déu". Cal dir-ho més clar? La pau islàmica només serà quan tot el món s'hagi sotmès finalment a la voluntat d'Al•là. I, per això, cal fer la jihad. Un cop més, la fi justifica els mitjans. Els terroristes d'EI ho saben, i això els converteix en uns excel•lents i devots musulmans.


6.Quants occidentals es calcul•la que han anat a lluitar a les files d'EI, i per què ho han fet?

La decapitació d'un periodista americà és el que sembla que ha despertat les consciències occidentals, però les atrocitats comeses per l'Islam polític es remonten 1.400 anys enrere i han generat milions de víctimes. El món occidental es troba ara cara a cara amb la barbàrie medieval i reacciona poc, tard i malament davant la situació que té al davant: es calcul•la que hi ha uns 2.000 estrangers, principalment europeus, lluitant amb EI; d'aquests, uns 300 serien britànics, uns 700 francesos i uns 800 russos, i la resta d'altres països, incloent-hi Espanya.

Què ha passat per tal que aquests joves, molts d'ells nascuts i educats en sòl europeu, en el paradigma occidental de valors i llibertats, hagin escollit anar a fer la jihad i, possiblement, esdevenir màrtirs a països on, en molts casos, ni tan sols han posat els peus en la seva vida? Seria molt fàcil recórrer al pretext que Occident ha estat incapaç d'integrar aquests joves, però el cert és que aquests joves no han sabut, o no han volgut, integrar-se en un sistema que rebutgen precisament perquè la seva ideologia els impedeix de posar la llei de l'home per damunt de la llei divina. Molts d'aquests joves han anat a la mesquita el divendres i han sentit discurs rere discurs contra la corrupció moral d'Occident, contra els jueus, contra els cristians, contra la llibertat i la democràcia. Han pregat diàriament per tal de no assemblar-se en cap sentit als kàfirs, perquè només s'imita el que és superior, i res, absolutament res, és superior a l'Islam. La catàstrofe que suposa per a Occident aquest exili voluntari a l'Orient Mitjà s'ha gestat, en gran part, a les mesquites que, en nom de la llibertat religiosa, exerceixen la seva nefasta influència política sobre el col•lectiu islàmic.

Alguns d'aquests gihadistes moriran en combat i aniran directament al paradís islàmic, on els esperaran els eterns plaers proporcionats per les 72 verges a tots els màrtirs de la jihad. La resta està tornant, tornarà o ja ha retornat a Europa. Per molta publicitat que es doni als casos de gihadistes interceptats, la realitat és que la majoria d'aquests individus no ha sigut ni serà mai detectada; es tracta d'un col•lectiu que no s'ha deixat assimilar mai per la societat infidel i que ha considerat, com a bons musulmans que són, que la causa d'Al•là està per sobre de qualsevol altra. Perquè, no ens enganyem, quina llei humana pot estar per damunt de la llei divina?

Aquests individus retornaran encara més radicalitzats; no és qüestió de si ho faran, sinó de quan ho faran, però no hi ha dubte que, en algun moment, "segrestaran la religió de la pau" i cometran alguna atrocitat en sòl europeu; tant li fa com es cometi aquesta atrocitat: pot ser un atemptat massiu i ben organitzat o, més probablement, l'obra d'algun "llop solitari", el recentment adoptat modus operandi dels terroristes islàmics i que genera tanta o més incertesa que els atemptats més elaborats d'antuvi.

La implicació, en qualsevol cas, serà la mateixa: l'Islam ens enganxarà, un cop més, amb els deures sense fer, perquè el desconeixement és el nostre pitjor enemic; sense tenir clars principis bàsics com els que he intentat resumir en aquest article, ens trobem indefensos davant el totalitarisme políticament correcte.

Calen arguments i xifres objectius que contrarrestin aquells que, per defensar els seus propis interessos, pretenen que ens continuem creient que l'Islam és una religió de pau i que les atrocitats comeses en el seu nom són actes excepcionals causats per una minoria fanàtica. Personalment, això m'ho creuré el dia que els musulmans d'Occident surtin en massa al carrer per cridar contra les violacions, l'esclavatge, els actes terroristes i les decapitacions perpetrats contra homes, dones i nens en nom de la seva religió, en lloc de permetre que els líders religiosos islàmics critiquin de forma més aviat tèbia en el millor dels casos aquestes accions i a continuació posin en marxa una agressiva política de relacions públiques destinada a continuar fent-nos creure un cop més que l'Islam és una religió, i, a més, una religió de pau.

Els 270 milions de morts que, es calcul•la, han estat generats directament o indirectament per l'Islam indiquen tot el contrari.

Em pots trobar a Twitter: https://twitter.com/norallopart

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2355
1
Comentaris afegits 
pere (Palamós) 26-10-2014 - 13:26
seria interessant fer-se totes aquestes preguntes canviant Islam per Judaisme o cristianisme.
TORNAR