e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

18 de Febrer de 2014

Europa devorada pel monstre

A l'octubre van ser els 400 morts en el naufragi d'una patera prop de Lampedusa. Ara han estat les 15 víctimes que han mort ofegades a Ceuta. En tots dos casos hi ha hagut enormes polèmiques, discursos emocionats, acusacions directes, declaracions d'intencions i proclames vàries. S'ha parlat de drets humans, s'ha parlat del dret a buscar una vida millor, s'ha parlat de l'enorme tragèdia i de la desesperació de qui no té més recursos. Però pràcticament enlloc s'ha fet un discurs racional, honest i desacomplexat, ni s'han reflectit als principals mitjans de comunicació les veritats o, més ben dit, les preguntes que es poden escoltar a peu de carrer: fins quan podrem sostenir aquest ritme d'entrada d'immigrants il•legals? I, un cop són aquí, com els integrem? Noti's que la pregunta habitualment situa la responsabilitat de la integració de nouvinguts sobre les espatlles dels autòctons i, de la mateixa manera, es culpa la nostra societat quan es produeixen conflictes o quan la realitat es fa tan palesa que ja no es pot amagar sota el vel del discurs políticament correcte.


Les causes del fet que Europa hagi esdevingut un autèntic colador són moltes i molt variades. Però segurament per sota de totes elles n'hi ha una que és l'origen de tot plegat: el complex de culpabilitat que a Occident en general i Europa en particular ha arribat a proporcions neuròtiques i absolutament patològiques. Aquest complex de culpabilitat té el seu origen en la ideologia cristiana que fins fa quatre dies ha sigut una part essencial del nostre imaginari col•lectiu i que considera que l'ésser humà, caigut en desgràcia des del mateix moment del pecat original, té una necessitat constant i inacabable de redimir-se.


Paradoxalment, són les esquerres, tradicionalment anticristianes i anticlericals, les que més han contribuït a fomentar aquest sentiment de culpabilitat: les esquerres que incideixen ad nauseam en les atrocitats del colonialisme; les desigualtats del capitalisme; el racisme intrínsec de la raça blanca; són aquests "dimonis", segons l'esquerra, els causants de tots i cadascun dels mals que afecten les societats no occidentals, des de les dictadures més brutals fins als règims més corruptes. Tot el que va malament al món, directa o indirectament, ha estat causat per l'home blanc, que té, per tant, l'obligació d'expiar una part de la seva eterna culpa sent conscient en tot moment de la injustícia del seu benestar socioeconòmic, renunciant completament a qualsevol intent de reivindicar la seva identitat cultural i racial al mateix temps que s'embolcalla en el relativisme moral i abraça amb passió i sense reserves la ideologia multiculturalista.


No cal dir el destí que espera als que presentin la més mínima objecció a aquests preceptes: en el millor dels casos, els seus arguments seran titllats de simplistes, desposseint-los així de tota rellevància intel•lectual. En d'altres, seran condemnats a l'ostracisme més absolut i se'ls titllarà d'intolerants, racistes i xenòfobs, tres paraules tabús i de les quals tothom fuig com de la pesta. Alguns, com ja ha passat, ho pagaran amb la pròpia vida. I, si encara així no s'ha instil•lat prou temor a dir el que es pensa, només cal infiltrar-se en totes les esferes educatives i acadèmiques i crear un corpus ideològic des de la base fins a dalt de tot de tal manera que qualsevol idea discordant sigui degudament aniquilada.


Aquest bonisme institucionalitzat que ignora els fets més bàsics i es refugia en el discurs de les emocions amaga, en el fons, una ferma convicció de la nostra superioritat com a civilització i el sentiment paternalista amb què ens mirem altres cultures: segons aquest raonament, si Occident és culpable, ho és degut a la seva superioritat en tot un seguit d'àmbits. Per tant, si Occident és superior, és també responsabilitat d'Occident "redimir" i "salvar" els pobles més subdesenvolupats. Desposseint dictadors i règims corruptes i bàrbars del tercer món de tota responsabilitat en les seves atrocitats, s'infantilitza cultures senceres i es menysté, al mateix temps, la seva capacitat d'evolució, sent la implicació òbvia que només Occident és capaç de progressar vers un futur millor. En psicologia clínica, un complex de superioritat tan flagrant que al mateix temps intenta ocultar-se rere un fort complex de culpa necessitaria d'una intensa teràpia per tal de restaurar l'equilibri. I és això precisament el que Occident necessita: una teràpia de xoc que, encara que pugui fer mal, l'alliberi de la neurosi que pateix.


Les imatges dels darrers dies a la platja del Tarajal, amb uns 300 immigrants assaltant la tanca que separa Ceuta del Marroc, són suficientment explícites com perquè resulti força difícil disfressar el que és un assalt en tota regla com un acte dut a terme per un grup desesperat de subsaharians. I això que El País, per exemple, s'hi posa amb ganes quan afirma que el vídeo (editat, com s'afanyen a puntualitzar) dels subsaharians llançant pedres contra la tanca l'ha divulgat la Guàrdia Civil "per defensar-se de les morts", com si mostrar les dues cares de la moneda fos d'alguna manera reprovable.


De forma gradual, s'ha anat passant de les imatges corprenedores d'immigrants arribant en patera a les de grups cada vegada més nombrosos de persones emprenent atacs cada cop més violents i massius. El mètode més recent a Melilla és, per exemple, el dels cotxes kamikaze, que consisteix precisament en això, en travessar un control fronterer a tota velocitat, amb el consegüent risc per als agents policials que, a més, no tenen manera de saber si el cotxe en qüestió va ple d'immigrants il•legals o és un vehicle carregat d'explosius, sense anar més lluny.


Certament, les escenes de les darreres hores, amb més d'una dotzena de subsaharians cantant i ballant triomfalment després d'haver travessat la frontera amb Melilla i dirigint-se eufòrics al centre d'acolliment d'estrangers, no ajuden a configurar la imatge que molts voldrien mantenir de l'immigrant desvalgut i indefens. Algú pensa de debò que aquests individus, que no dubten a recórrer a aquestes estratègies tan violentes, s'adaptaran sense dificultats als nostres valors i principis? Algú pensa de debò que dubtaran a l'hora de delinquir i de reincidir un cop i un altre quan la seva situació aquí esdevingui més i més precària? Algú pensa de debò que la misèria i precarietat que es trobaran aquí no els impulsaran, en molts casos, a radicalitzar-se encara més, enriquint el caldo de cultiu jihadista que ja tenim entre nosaltres? Perquè, no ens enganyem, casos individuals a banda, que sempre n'hi haurà, el gruix d'aquests immigrants vénen a Europa no pas perquè els atraguin els nostres valors occidentals, que molt sovint consideren corruptes i decadents, sinó per gaudir dels indubtables avantatges que proporciona la societat del benestar europea. Saben que el sistema de prestacions i subsidis que, de moment, es va sostenint amb els impostos dels cada cop menys treballadors en actiu, els proporcionarà, en molts casos, un nivell de vida que a l'altra banda de la frontera de Ceuta o Melilla només podien somiar. I aquí l'efecte crida dels seus compatriotes, que fa temps que ja estan entre nosaltres, hi juga un paper molt important.

 

No voldria que se m'entengués malament. No estic defensant disparar contra persones indefenses, com tampoc sé exactament quines han estat les circumstàncies d'aquest episodi en concret. Sí que penso que les nostres forces de l'ordre, les que s'encarreguen dia a dia de defensar la seguretat a les nostres fronteres amb mitjans més que limitats, no poden ni han de ser sistemàticament vituperades, denigrades i calumniades en pro dels interessos partidistes d'alguns, com per desgràcia ha passat.


La solució certament no és fàcil, perquè passa per repensar moltes idees que actualment es tenen per sagrades, simplificar certs discursos dient les coses pel seu nom i sense embuts i, també, afegir complexitat a certs mantres tals com que "tots som persones" i "el dret a una vida millor". Penso que aquestes dues afirmacions són tan òbvies que ningú les posarà en dubte, però és precisament per això que cal passar al terreny més pedregós i fangós, i menys poblat d'obvietats infantils, de poder afirmar que una part més que significativa dels que violentament assalten les nostres fronteres ho fan amb intencions clarament hostils, tenen idees i valors radicalment contraposats als nostres, no valoren la llibertat i la democràcia de la mateixa manera que ho fem nosaltres simplement perquè aquests conceptes els són aliens i, sovint, incompatibles amb la seva religió i ideologia i, malgrat que vénen a aprofitar els beneficis socioeconòmics que es deriven de la pertinença a la nostra societat, és precisament això el que els manca, un sentiment de veritable pertinença identitària, i és precisament això el que, en qüestió de no massa temps, portarà sens dubte a tot un seguit de conflictes civils en terreny europeu com no s'ha vist mai fins ara.


Tot plegat és clarament simptomàtic de la creixent confusió i decadència generalitzades a Occident. Si no s'hi posa remei, i ben aviat, acabarem devorats pel monstre que entre tots hem contribuït, d'una manera o d'una altra, a crear.


Em pots trobar a Twitter: https://twitter.com/norallopart

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
563
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR