e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

24 d'Agost del 2014

L'Islam no és la religió de la pau


Es diu sovint que, si una gran mentida es repeteix un cop i un altre, el públic se l'acabarà creient, per molt enorme que sigui. Això és el que passa amb l'afirmació, repetida dia sí i dia també, que l'Islam és "la religió de la pau".

Des de fa un parell de mesos, no hi ha dia que no tinguem notícia d'una nova atrocitat comesa per EI (Estat Islàmic), un grup terrorista que ha aconseguit el que fins fa poc hauria semblat impensable: deixar Al-Qaeda, la mateixa Al-Qaeda que va perpetrar els atemptats de l'11-S, com un grup d'aprenents gairebé inofensius. En poques setmanes, EI ha aconseguit el que Al-Qaeda no va aconseguir mai: expandir el conflicte i la jihad i travessar fronteres nacionals, fronteres que EI no reconeix, tal i com la seva implantació d'un incipient Califat demostra. El mapa de les seves aspiracions abarca...

Continuar llegint...

14 de Juliol del 2014

Hipotecant el futur

 Imaginin que, un dia d'aquests, salta a la portada dels principals diaris que un grup de catequesi qualsevol, d'una parròquia qualsevol d'una ciutat qualsevol obliga els seus nens, d'entre 7 i 9 anys, a memoritzar llargs passatges de la Bíblia i dels Evangelis. Memoritzar. No analitzar, ni discutir, ni entendre. Simplement, memoritzar. I que, a més, ho han de recitar amb una entonació específica. I, ja posats, que ho han de fer en llatí, llengua que, evidentment, no parlen ni entenen, tot i que això no suposa cap gran problema perquè la parròquia en qüestió ofereix classes addicionals de llatí a qui vulgui saber què és el que està recitant en veu alta.


Imaginem, a més, que quan, comprensiblement, algun d'aquests nens s'equivoca o no recita a gust del professor, és sacsejat, colpejat i castigat. Ja per acabar-ho d'adobar, imaginin que a aquests nens...

Continuar llegint...

11 de Juny del 2014

Cavall de Troia

Situint-se en una escola pública qualsevol. El nom, si m’ho permeten, el deixaré per més avall. Vostès intentin endevinar de quina escola parlo. I no em facin trampes saltant-se els propers paràgrafs, perquè aleshores no s’hi val.

 

En aquesta escola pública, finançada amb els impostos de tots, i des de fa ja molts anys, hi ha un director que imposa la seva llei a tort i a dret. Si algun professor gosa expressar ni que sigui la més mínima queixa, comença a fer-li bullying de tal manera que el professor acaba demanant el trasllat. Això, si el director no aconsegueix traslladar-lo abans.

...

Continuar llegint...

29 de Març del 2014

Victimisme islàmic

READ THIS ARTICLE IN ENGLISH 

 

Ningú amb dos dits de front i un mínim d'humanitat gosarà dir altra cosa que el que va passar el dimecres 26 de març a El Vendrell és una veritable tragèdia: quatre germans, d'edats compreses entre els 3 i els 12 anys, van perdre la vida en un violent incendi que va destruir completament el pis on vivien, situat en un dels barris més marginals de la ciutat i habitat principalment per immigrants marroquins, com era el cas d'aquesta família.

La situació d'aquesta família era ja molt precària: feia temps que tenien greus problemes econòmics i, després d'haver estat desnonats del pis que es va incendiar el dimecres, hi havien tornat a entrar il•legalment i l'havien ocupat. Com s'acostuma a dir, sempre plou sobre mullat. 

Els fets són...

Continuar llegint...

29 de Març del 2014

ISLAMIC VICTIMISM

No one in their right mind would dare to say that what happened on Wednesday 26th March in El Vendrell is anything but a terrible tragedy. Four young siblings aged between 3 and 12 lost their lives in a violent blaze which completely destroyed a flat in one of the most economically deprived areas of the town, inhabited mostly by immigrants of Moroccan descent, as this family was.

To make matters worse, the family had been in dire straits for a long time and, after having been evicted from this same flat, they had illegally broken into and re-occupied it some time back. And some still say that lightning does not strike twice.

These are the bare facts: a family has lost four of their six children. Two bereaved parents will have to come to terms with a loss much greater than any economic misfortune that might have befallen them in the past. Two parents will have to start anew without anything at all to start with and, above all, without four of their children. If thinking...

Continuar llegint...

18 de Març del 2014

"Somos musulmanes, no somos animales"

"Somos musulmanes, no somos animales" era la frase que es podia veure en algunes pancartes de la manifestació que va tenir lloc a Hospitalet fa un parell de dies en suport als pares de la nena de 9 anys presumptament segrestada durant 7 mesos a Bolívia per un conegut de la família. Els manifestants exigien que la nena, en aquells moments a punt de tornar a Barcelona, anés immediatament amb la seva mare qui, d'altra banda, nega categòricament haver tingut res a veure amb el segrest de la seva filla i al•lega que tot plegat va ser un abús de confiança d'un veí amb qui tenien molta amistat.

Qui s'esperi que la que signa aquest article entri en tot un seguit de conjectures sobre la possible complicitat dels pares en aquest tèrbol segrest, pot deixar de llegir ara mateix. Aquest és un terreny...

Continuar llegint...

18 de Febrer del 2014

Europa devorada pel monstre

A l'octubre van ser els 400 morts en el naufragi d'una patera prop de Lampedusa. Ara han estat les 15 víctimes que han mort ofegades a Ceuta. En tots dos casos hi ha hagut enormes polèmiques, discursos emocionats, acusacions directes, declaracions d'intencions i proclames vàries. S'ha parlat de drets humans, s'ha parlat del dret a buscar una vida millor, s'ha parlat de l'enorme tragèdia i de la desesperació de qui no té més recursos. Però pràcticament enlloc s'ha fet un discurs racional, honest i desacomplexat, ni s'han reflectit als principals mitjans de comunicació les veritats o, més ben dit, les preguntes que es poden escoltar a peu de carrer: fins quan podrem sostenir aquest ritme d'entrada d'immigrants il•legals? I, un cop són aquí, com els integrem? Noti's que la pregunta habitualment situa la responsabilitat de la integració de nouvinguts sobre les espatlles dels...

Continuar llegint...

22 de Gener del 2014

Nens catalans a madrasses africanes.

El dimarts 21 de gener, el TN de nou format de TV3 va obrir amb un titular que m'hauria costat d'imaginar veure a la capçalera d'un informatiu: centenars de nens catalans que marxen a Gàmbia, Senegal i d'altres països africans a estudiar l'Alcorà en madrasses, o escoles islàmiques. El reportatge entrevistava aquests nens, però també els seus pares i els professors de les escoles catalanes que, de sobte, detectaven com un alumne "desapareixia" sense més explicacions.


Segons el que es diu al reportatge, és un fenomen que ha anat a l'alça en els darrers anys; almenys a Catalunya, perquè a d'altres països europeus amb una tradició més llarga d'immigració provinent de països islàmics, és un fenomen que coneixen prou bé, amb la diferència que allà ja s'hi han...

Continuar llegint...

28 de Desembre del 2013

Islam - conceptes bàsics: dona i honor

La història de Banaz Mahmod no és nova. De fet, és una història entre moltes. Si hem de fer cas de les estadístiques que donen les Nacions Unides, històries com la de Banaz es produeixen unes 15 vegades cada dia arreu del món, tot i que segurament el nombre final és molt més alt. Però m'ha semblat adient triar la història de Banaz per com n'és, de tràgica, i perquè, per una vegada, tot i que la feina d'inici no es va fer bé, això s'ha intentat compensar posteriorment i s'han trencat algunes barreres que s'havien aixecat en nom de la multiculturalitat i la correcció política.


Per a tots aquells que no la coneguin, o no se'n recordin, aquesta és la història de Banaz.


Banaz va emigrar amb la seva família, musulmans devots, al Regne Unit des del Kurdistan quan tenia deu anys. Als setze es va arranjar el seu matrimoni amb un...

Continuar llegint...

03 de Desembre del 2013

Yahya Hassan, la ràbia desfermada

Tothom a Dinamarca sembla parlar de Yahya Hassan aquests dies. Per internet també en van plens. Yahya Hassan és un jove danès d'origen palestí de 18 anys, valent com n'hi ha pocs, políticament incorrecte com gairebé cap.

Yahya Hassan és poeta, però la seva poesia no conté gaires floritures. Més aviat, escatologia, blasfèmia, paraules malsonants a cor què vols i, per damunt de tot, una dosi de mala bava impressionant. Això és fruit de la seva adolescència turmentada, criat en una família desestructurada, que va fer que abandonés l'escola als 13 anys, fitxat per la policia per tota mena de petits delictes i havent passat llargues temporades en centres d'acollida on, això sí, la solitud va fer que es refugiés en la literatura i, particularment, en la poesia.

Yahya Hassan és precoç: va publicar fa un parell de mesos el seu...

Continuar llegint...

Inicio Anterior 1 2 Següent Final