e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 de Setembre de 2011

Va de galtes

Ara fa tot just un any encaràvem una diada nacional encara amb regust de 10-J (manifestació unitària del 10 de juliol de 2010 en defensa de l’Estatut) i amb la vista posada en el 28-N (data de les eleccions al Parlament). Per aquest motiu, aquell 11 de setembre es va evidenciar el rebuig d’una gran majoria de forces polítiques, socials i sindicals, i de la ciutadania, a una sentència que retallava un seguit d’aspiracions del nostre poble, plasmades al text que va ser aprovat en referèndum.

El mes de maig de 2011 te dues dates marcades en vermell al calendari, el 15 i el 22-M, data de les eleccions municipals. La primera, per l’explosió d’un complex i heterogeni moviment social que s’aglutinà al voltant de les conseqüències de la crisi econòmica, els dictats dels mercats, les restriccions pressupostàries i la demanda d’una major participació en les decisions i polítiques a emprendre. Parlar únicament dels indignats em semblaria simplificar excessivament la qüestió, si bé el descontentament amb “com funcionen les coses” és clarament el mínim comú denominador de les moltes persones que van participar, recolzar o simpatitzar amb la causa de 15-M.

Una de les consignes més aclamades va ser la petició de més participació i més democràcia. Bé. Fa pocs dies hem assistit a una mostra més de negació de la participació i de pèrdua de qualitat democràtica. També a un nou retall de la nostra autonomia. La modificació de la Constitució espanyola per fixar el sostre de dèficit, acordada i perpetrada en només deu dies entre els dos principals partits estatals, PSOE i PP, ha estat la resposta de govern i oposició espanyoles a aquelles sonores peticions. “Oidos sordos”, com es diu col·loquialment. O “si te he visto, no me acuerdo”, podem triar.

Enguany l’11 de setembre te regust novament a indignació, però també a determinació i a resistència. La recent interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el model lingüístic i el paper del castellà, ens situa en la mateixa conjuntura que fa un any. Nosaltres acordem i apliquem un determinat model. El model funciona. El model és just. Dona fruits i això és tècnicament irrefutable. I el més important, cohesiona. Però no n’hi ha prou. De fet, això no agrada. Una minoria protesta i recorre, i en nom dels seus drets pretenen trepitjar els drets d’una majoria, cada cop menys silenciosa.

No busco paral·lelismes, però no em negareu que a “indignats” i a catalans ens toca el rebre, i que en una mateixa setmana els indignats-catalans o catalans-indignats hem patit dues fuetades, o dues bufetades. Però enlloc està escrit que haguem de posar l’altra galta, sobretot quan els que colpegen si que en són de galtes.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
3158
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR