e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

28 de Maig de 2012

Piulades sobre la pobresa

Vivim de ple en l’època de les xarxes i la connectivitat immediata. Hi ha frases ocurrents, missatges compartits que es converteixen en trending topic, tendència o tema del moment. Des d’allò més lúdic fins a qüestions ben serioses i transcendents. Tenim exemples recents de tota mena, des de la final de la Copa del Rei de futbol, amb referències paquidèrmiques i frases dedicades a la presidenta Aguirre, passant per comentaris i valoracions personals sobre La marató de la pobresa, celebrada ahir.


Reconec  que dues piulades concretes m’han fet reflexionar. Estan escrites amb finalitats ben diferents i des d’opcions ideològiques molt allunyades. Ni les jutjo ni les critico ni aplaudeixo, no soc ningú per fer-ho. Però em permeten intentar cercar el mínim comú denominador que tant ens costa trobar en moltes ocasions.


Una d’elles proposa afegir un onzè manament als deu ja existents, criticant la caritat que, al seu parer, embolcalla l’esdeveniment de La marató. Es tracta del ¨no retallaràs¨. És ben legítim voler culpabilitzar el govern per les seves retallades de la situació dramàtica de moltes persones, de la pobresa, de la fam, del no arribar a final de mes, de perdre el pis per impagament....  Sembla que no serveix de res dir que el govern no retalla per gust, que gestiona amb les eines de que disposa una situació enverinada dins un context crític, amb un espoli diari que debilita enormement la resposta que hem de donar per fer front a les moltes cares de la crisi. No serveix de res perquè no hi ha millora palpable o immediata de la seva situació. Però es batalla per minimitzar aquestes situacions, millorar-les, apaivagar-les. I la decisió d’organitzar una Marató com la d’ahir va en aquesta direcció. No és substitutiva de les accions i polítiques que són necessàries, no es fa per tranquil.litzar cap consciència, no és un exercici de centrifugació de responsabilitats. Simplement apel.la a l’exercici col.lectiu d’aportar un gra de sorra en favor d’una causa que ens ocupa a tots.   


La segona piulada exideix als poders públics fer política i prioritzar. També lamenta que la conjuntura obligui a organitzar recollides de recursos com la que hem vist. I reconeix que els particulars puguin ser solidaris i fins i tot caritatius. Estem al segle vint-i-ú i em sembla una bona síntesi de tot plegat.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1979
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR