e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 de Juliol de 2012

Independentisme funcional

Un bon amic em deia fa poc que “Catalunya no serà independent fins que els de la segona generació no ens hi posem”. I és que si hi ha algú que s'ha emportat una decepció rere una altra son aquests catalans i catalanes, com també molts dels seus pares i mares, que precisament s'hi han deixat la pell intentant explicar Catalunya als espanyols. Sense èxit.

"Crèiem, continuava dient-me el meu amic, que l’Espanya plural seria possible, i no ho és. Ni el PP la vol, ni el PSOE pot construir-la dins una Espanya que no accepta la diferència". Una bona reflexió que em vaig anotar mentalment en la seva integritat. A casa nostra el catalanisme polític i social no ha entès de bons i dolents, ha estat el mínim comú denominador de tothom que s’hi ha volgut sumar, i en la proporció o intensitat que cadascú ha desitjat.

Amb els defectes que es vulgui, però tan sòlid com incomprensible per a aquells que rebutgen els matisos, els fa por la diferència i consideren el dret a decidir una font segura de conflictes.

Com el meu amic, cada cop hi ha més persones que es declaren independentistes funcionals, desafectes d’una Espanya que es nega a sortir d’un vell armari amb tuf de naftalina, que porta més de 500 anys cavant trinxeres interiors sense mirar com a l'exterior s'escapa el futur del desenvolupament. Catalunya també s’escapa i ho fa de la ma de gent molt diversa, amb orígens diferents i punts de partida a vegades antagònics. Independentistes teòrics o directament pràctics, de primera, segona o tercera fornada, amb èpica o sense. Però tots amb un element comú i compartit: el convenciment que mai no ens entendran, i que encetant un camí diferenciat ens en podrem sortir abans i millor.


Molts dels que ara es senten i declaren independentistes funcionals han suat de valent intentant fer-se entendre i estimar per Espanya, d’altres s’han esforçat fins on han pogut per canviar-la i regenerar-la. S’ha intentat, molts ho hem intentat.

Com diu aquest amic, ara és Espanya qui ha de triar, si vol una aliança amb Catalunya, des del “tu a tu”, o continuar apuntalant un pesat mur de greuges, desconfiances i menysteniments. Finalment han nascut i s’han anat refermant noves aliances, tan necessàries per construir la majoria social que haurà de decidir què volem ser, ara que ja som grans.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2508
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR