e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

10 d'Octubre de 2011

Per sort per a mi he conegut el món dels sindicats i a uns quants sindicalistes. També per sort, conec de prop la política i a uns quants polítics. En primera persona i a curta distància, he tingut l’oportunitat de tractar un grapat de dones i homes que pertanyen a dos dels col·lectius més criticats i poc valorats.

És aquesta experiència personal la que em mou a trencar, no una, sinó dues llances: una en favor de cadascun d’aquests col·lectius humans, i a posar de manifest una preocupació i gairebé obsessió personal. Estimo  perillosa i irresponsable la crítica ferotge, moltes vegades sense cap fonament ni base, i generalitzada a sindicalistes i polítics. I em sorprèn la seva virulència.

Començo pels primers. S´ha instal·lat la percepció que hi ha un excés d’alliberats sindicals i “que no serveixen per a res”. Curiós, quan de les xifres es desprèn que a casa nostra hi ha la meitat d’alliberats que, per exemple, a la Comunitat de Madrid un cop reduït allà dràsticament el seu número. He conegut i he treballat amb homes i dones, alliberats, tècnics, i també “voluntaris” sindicals. Com deia un company meu, la seva és una noble causa. Treballen si, i s’ho creuen, avantposen allò que beneficia al conjunt, inverteixen temps, il·lusions, esforços. Atenen, assessoren, negocien, defensen els nostres drets. I s’exposen encara avui dia a represàlies i a molta incomprensió. Així ho he viscut jo i seria injust no dir-ho si en tinc l’oportunitat.

Polítics. Cada cop més un concepte vinculat a privilegi, poca feina, molt figurar, alguns de corruptes, altres, simplement suprimibles, innecessaris....   Hi ha crítica a peu de carrer, moviments que ens acusen de no representar-los, i casos reals de polítics que embruten la política.  Tot plegat ens ha de fer canviar i limitar moltes coses, cert. Però la generalització continua sent injusta, atès que moltes persones creiem encara que és l´eina de transformació d’una realitat que no ens agrada. No n’hi ha altra. I no hauríem d’assentir i baixar el cap quan ens diuen que tots els polítics estem massa ben pagats o gaudim de massa privilegis. M’hi rebel·lo simplement perquè, fins on jo conec i he experimentat, no és veritat.

I perquè parlar d’oïda, perquè així ho diu el tòpic, l’estereotip, no ens ajuda a millorar o a aïllar allò que no funciona. Que és el que entenc que caldria fer enlloc de posar tot dins un mateix sac. Hi ha sindicalistes i polítics de tota mena i condició, que s’ho creuen més o s’ho creuen menys. Que actuen d’acord amb allò que se suposa que defensem, o que no ho fan prou. Ni més ni menys, exactament igual que els homes i dones esportistes, periodistes, gent de l’espectacle, metges, mestres, cossos de seguretat, religiosos, empresaris, botiguers...  Si que és cert, però, que nosaltres representem alguna cosa més que a nosaltres mateixos. Cadascú dirà a quants, o fins a on.

I abans que se’m retregui, hem de fer autocrítica, d’acord. Els primers? Més que ningú? No ho sé. Però sobretot explicar què fem i perquè, amb quines dificultats ens topem, fer més pinya entre nosaltres, fer be la nostra feina, i no amagar-nos. Mostrar orgull per viure un determinat compromís, social o polític, sense cap vergonya.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
3290
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR