02 de Maig de 2014

Win-win, tothom hi guanya

La solució a l’actual conflicte entre Catalunya i Espanya ha de passar pel diàleg perquè el poble de Catalunya pugui definir ell mateix el seu futur i, un cop es voti, el que cal és seure a negociar i trobar una solució on totes les parts hi surtin guanyant, un win-win. Catalunya no pot pretendre que al final del procés aparegui com a vencedora de tot amb una Espanya derrotada, i tampoc a la inversa. Tot aquest procés  ha d’acabar de manera civilitzada, radicalment i escrupolosament democràtica, i òbviament pacífica, on totes les parts hi puguin arribar a guanyar.

El conflicte permanent és del tot innecessari i mentre la consulta es plantegi d’acord amb una Llei del Parlament de Catalunya, l’Estat no pot obstaculitzar-la, ni no autoritzar-la. La situació s’ha transformat. Per això la solució ja no pot ser la clàssica a la qual estava acostumat l’Estat, de pactar amb Catalunya, perquè l’experiència política d’anys demostra que aquests pactes sempre acaben en res, en poc o en menys.

Espanya no pot negar-se a pactar res pels segles dels segles amb una població catalana que ha canviat i que aspira a un estatus diferent. S’ha de respectar la legislació catalana i deixar votar el poble de Catalunya; simplement han de deixar fer, no obstaculitzar. Això és la democràcia.

Disposició al diàleg
Des de Catalunya, el Govern de la Generalitat mantindrà tots els ponts de negociació a favor del diàleg, però sense condicions prèvies per cap de les dues parts, perquè només així es pot arribar a un acord.  Curiosament, el problema rau en què Madrid només accepta el diàleg si Catalunya renuncia al 100% al dret a decidir, a la transició nacional i a la consulta. Des de Catalunya no podem permetre aquesta actitud perquè això rep el nom d’imposició.

La consulta del 9 de novembre es farà i se signarà el decret de convocatòria el mes de setembre. Mentre Madrid mostri aquest desinterès envers el consens amb Catalunya, defensarem l’acord entre els partits catalans per fixar la data i la pregunta de la consulta. S’ha de prémer l’accelerador, s’han de prendre decisions  perquè la situació no es pot dilatar en el temps. Hem de fer el nostre camí perquè Catalunya no pot renunciar al que ens demana el 70-80% de la població, que és decidir el futur col·lectiu d’una nació.

Ens trobem en un moment històric que requereix fermesa i resistència. No ens aturaran. Sortirem al carrer tant com calgui, en els moments oportuns i sempre de manera exemplar, pacífica i positiva per dir que volem una Catalunya lliure.