24 de Juliol de 2015

En poc més de nou setmanes els catalans tornarem a treure les urnes en allò que molts intenten “vendre” com unes eleccions més. Sempre s’ha dit que no hi ha pitjor cec que aquell que no hi vol veure i no cal tenir una vista privilegiada per veure que aquestes eleccions, de normals, no en tenen res.

D’entrada, no haurem de decidir sobre quin partit polític ens governa durant els pròxims quatre anys. El que decidirem a les pròximes eleccions és quin model de país volem deixar a les pròximes generacions.

On alguns veuen una llista, nosaltres hi veiem una butlleta. Aquella butlleta del “Sí, Sí” que un dia vàrem dipositar en una urna en un referèndum no vinculant. Aquestes eleccions no seran unes eleccions normals ni tan sols a l’hora de fer el recompte de vots. La nit electoral del 27 de setembre, comptarem els Sí i els No. El dia 27 de setembre els catalans decidirem si volem ser un Estat més d’aquesta Europa a la que ja pertanyem com a ciutadans i que alguns ens volen negar.

El 27S decidirem si volem seguir formant part d’un Estat que qüestiona i reinterpreta un Estatut referendat pels ciutadans de Catalunya, o no. Si volem seguir essent la tercera comunitat autònoma en aportar i la desena en rebre, o no. Si volem seguir suportant un dèficit fiscal equivalent al 8% del nostre PIB, o no. Si volem seguir formant part d’un Estat que porta sistemàticament als tribunals qualsevol iniciativa que ens permeti seguir avançant, o no. Si volem seguir pertanyent a un Estat que incompleix sistemàticament els seus compromisos sobre cofinançament de les polítiques de suport a la dependència, o no. Si volem seguir formant part d’un Estat que incompleix els seus deures en polítiques d’inversió, o no. Si volem formar part d’un Estat que executa el 100% de les inversions previstes en rodalies a Madrid, mentre a Catalunya les deixa en un 7%, o no. Si volem seguir formant part d’un Estat que augmenta els recursos destinats a Cultura a Madrid mentre a Catalunya els congela, o no. Si volem pertànyer a un Estat que aporta al camp català un 7,3% dels ajuts mentre a altres comunitats hi destina un 23%, o no. Haurem de decidir si acceptem formar part d’un Estat que ens impedeix aplicar les nostres pròpies polítiques de comerç i combatre la pobresa energètica, o no. Decidirem si volem formar part d’un Estat que durant més de quinze anys ha incomplert les sentencies del Tribunal Constitucional favorables a la gestió territorial del 0,7% de l’IRPF destinat a polítiques socials, que fa que les entitats socials catalanes deixin de rebre 20 milions d’euros recaptats a Catalunya, o no. El 27S haurem de decidir si volem seguir formant part d’un Estat que continua dificultant el retorn dels “papers de Salamanca” per allò del dret de conquesta, o no. Si volem seguir dins d’un Estat que qüestiona el model d’escola catalana i posa traves a que els nostres fills rebin educació en la llengua dels seus pares, tracta el català com a llengua de tercera i impulsa constantment actituds catalanòfobes, o no.

Tot això i més, és el que votarem el 27S. No és poc. Si el 27S fracassem, la maquinària de l’Estat espanyol ens passarà per damunt esclafant les esperances de molts catalans en una oportunitat que no hem tingut des de fa 300 anys.

És de justícia agrair als partits polítics i a les entitats la seva generositat per haver fet possible aquesta llista amb la qual, junts, farem historia. Hem aconseguit desmuntar els desitjos d’aquells que esperaven divisió́ entre els representants del sobiranisme i s’han trobat amb una gran candidatura que aglutina totes les sensibilitats i que està plenament decidida a guanyar les eleccions i a avançar cap a la independència.

Tal i com va recordar el president Mas, ara fa uns dies, el Sí no ens garanteix l’entrada al paradís, però ens obre les portes de la llibertat.

Tenim llista.