e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

01 de Juliol de 2011

Quan algú del nostre entorn comet un error greu i es fan evidents les conseqüències nefastes que comporten, el que hom espera és reconeixement de l'error, penediment sincer i propòsit d'esmena de no repetir el fet en un futur. Si aquest algú, d’immediat, es posa a treballar per reparar els mals causats, podrien assegurar que ens trobem en un entorn, una comunitat, de gent responsable, sincera i honesta amb qui podrien afrontar reptes de futur.

Com haurien de qualificar a qui fa exactament el contrari? Què haurien de dir de qui,  tot i la gravíssima situació econòmica, financera i social que estem passant, nega cínicament la seva responsabilitat evident? Com expliquem que en lloc d’ajudar a redreçar el país hi hagi gent que gaudeixi de veure el país en dificultats i posi bastons a la rodes als qui volen ajudar a sortir endavant?

Perquè això és el que ha estat passant exactament, fins fa pocs dies, en la tramitació dels Pressupostos de la Generalitat al Parlament de Catalunya. Tal vegada, l'opinió pública ha estat  massa distreta amb les noticies dels indignats però, podem assegurar que dins del Parlament de Catalunya l’actitud de l’oposició, al llarg de setmanes, ha posat  en perill tots els esforços realitzats els darrers 30 anys per a fer de Catalunya un país pròsper, avançat i socialment just. Després de sis mesos sense, els nous pressupostos presentats pel govern de la Generalitat no ha pogut ser debatuts amb la seriositat exigida i la diligència requerida per la crisi en la que en trobem. La reacció dels grups de l'oposició, especialment dels que han estat responsables de la greu situació financera de la Generalitat, la d'impedir un diàleg constructiu que doni com a resultat uns pressupostos creïbles i capaços de redreçar el país. Afortunadament, els darrers dies sembla que el seny ha tornat a dirigir la política parlamentària i s’obren perspectives de negociació.  

En aquests mesos, la percepció tramesa ha estat la d'un cinisme majúscul, que gaudia de veure com la situació de la nostra nació és degradava, esperant que tot anés prou malament fins que es facin bons els desastres que van generar. Però si analitzem aquesta actitud amb més atenció descobrirem un grapat de polítics desorientats per una doble derrota política històrica, al Parlament i als ajuntaments, incapaços d’analitzar les causes de la seva fallida política, dividits internament i amb sol fet que els pot donar coherència interna: oposar-se sistemàticament a les propostes del Govern i vigilar-se mútuament perque ningú, en un atac de seny, pugui col·laborar amb la majoria de Convergència i Unió. No haurien de descartar que les darreres enquestes d’opinió, que alerten d’una tercera derrota històrica consecutiva, no els hagi fet desistir d’aquestes actituds de bloqueig incompreses per la majoria de la ciutadania catalana.

En situacions com les que vivim el que compten són els fets i les decisions. Convergència i Unió ha demostrat el seu tarannà, la seva talla política, col·laborant amb el govern Zapatero i la majoria socialista al Congrés de Diputats. De no haver-ho fet, l’executiu del PSOE  hauria caigut i s'hauria paralitzat l'administració espanyola amb la convocatòria electoral anticipada, sense prendre les mesures necessàries per a sortir de la crisi. No ha estat un govern lleial amb els catalans, el de Zapatero, però la federació ha vetllat pel bé comú abans que per interessos partidistes o, encara pitjor, que per la revenja.

Qui al Parlament de Catalunya, s'atrevirà a donar el primer pas i establir una diàleg sincer que contribueixi al redreçament del país? Qui té por de servir lleialment al poble de Catalunya? Si ningú ho fa el president Mas hauria de convocar unes noves eleccions i empitjoraríem la situació econòmica i social, mentre que engrandiríem el descrèdit de la política. Ningú guanyarà i, encara menys, les forces polítiques que encara no han entès que les actituds de confrontació partidista els varen portar a un fracàs electoral històric a Catalunya.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
3768
5
Comentaris afegits 
Rosaer Mallol Francolí (Barcelona) 06-07-2011 - 19:20
Tot el que dius, es ben cert, però si no es fà una neteixa forta dels catalans renegats i no parlem dels castellans que porten 20, 30 ó 40 anys a Catalunya i no volen parlar el català, dubto que ens en podrem sortir sols,ja que tots, tots ens posarán se
LLuís R.Pardos (Balaguer(Lleida)) 05-07-2011 - 08:26
Tens molta raó, peró si es vol governar s'ha de fer Politica i s'ha de convencer tothom.Un defecte quen tenim és la distància que existeix entre polítics i administrats, i aixó també te que veure amb l'aparell dels partits. S'han d'aplanar estructures.
Xavier Carbonell i Marti (Sentmenat) 04-07-2011 - 21:14
La necessitat de tenir un bon referent, la actitud infantil d'alguns, la revenja patanera dels què no saben viure desprès d'un fracàs, l'egoisme i egocentrisme son alguns del atributs dels covards, què cecs per les seves conquestes del passat, no saben ..
Montse Varderi (Sant Cugat del Vallès) 04-07-2011 - 12:27
Si el Don diner començar ha tocar la butxaca penso que moltes persones voldran el Pacte Fiscal i a reclamara el Dret a Decidir i ser una Nació. No farem mai res.Amb una Espanya especulitiva, i que no més els interesem per el nostres diners. Res més.
montse varderi (Sant Cugat del Vallès) 04-07-2011 - 12:06
Espero que això no pasi, ja que només demostrarien lo desastrossos que son tots plegats. Ara hi ha gent que comença ha veure que el pacte fiscal, que els diners a Catalunya. I per què han canviat d'opinió? el Don diner? els ha tocat la butxaca.
TORNAR